Etiqueta: cultura
Cómo piensan los escritores, Richard Cohen
Cómo piensan los escritores, Richard Cohen Aprèn però sigues tu mateix Des de fa un temps sembla que la major…
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Abans no sigui massa tard De la mateixa manera que, malgrat el que alguns…
Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig
Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig Trenta anys decisius Si ens agrada llegir, hi ha, sens dubte, moltes maneres…
La presonera I, Marcel Proust
La presonera I, Marcel Proust Condició humana a besllum Sovint, quan convides a la lectura de La Recherche —i quan…
Autoretrat / Suïcidi, Édouard Levé
Autoretrat / Suïcidi, Édouard Levé El cor que il·lumina la nit No crec que descobreixi res d’especial si dic que…
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la…
Un estiu, Francesc Parcerisas
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de…
Cartes a Milena, Franz Kafka
Cartes a Milena, Franz Kafka Descobrir la vida entre cartes Dedicat a Antoni Clapés, en el dia del seu 70è…
Tradición y política. Correspondencia (1939-1964), Hannah Arendt / Gershom Scholem
Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) Sinceritat reflexiva Cada dia que passa sembla més evident —i no cal ésser cap visionari…
Epistolari, Jordi Arbonès i Antoni Clapés
Epistolari, Jordi Arbonès i Antoni Clapés El(s) mirall(s) del passat A poc a poc, amb seriositat, constància i (molta) cura,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
