Etiqueta: critica
Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens
Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens Ja ens temíem que aquest país petit nostre, escanyat per la doble…
Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis
Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se…
La imperfecció de les bombolles, Llort
La imperfecció de les bombolles, Llort Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi…
Notícies d’abans d’ahir, August Rafanell
Notícies d’abans d’ahir, August Rafanell Nihil novum sub sole (No hi ha res nou sota el sol) afirma un vell…
Cicle de biografies III (Francesc Pujols), Artur Bladé i Desumvila
Cicle de biografies III (Francesc Pujols), Artur Bladé i Desumvila En d’altres ocasions hem posat èmfasi en com n’arriba a…
Fago, Carles Porta, La Campana, 2012
Fago, Carles Porta En analitzar un llibre cal, abans de res, maldar per definir a quin gènere o categoria pertany….
Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal
Segurament, una de les qüestions que es planteja més sovint en parlar de la història de Catalunya és la raó…
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de…
Hores angleses, Ferran Soldevila
Hores angleses, Ferran Soldevila Si deixem de banda els grecs antics —que culturalment parlant són els precursors de gairebé tot—…
La marca de l’aigua, Joseph Brodsky
La marca de l’aigua, Joseph Brodsky Que la novel·la és un gènere tan difícil de definir com de classificar ho…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
