Etiqueta: critica
Tres llums, Claire Keegan
Tres llums, Claire Keegan Menys és (molt) més En el món de la literatura —com en el de l’art (i,…
L’islam avui, Dolors Bramon
Coneixem l’islam? En un món com el nostre, caracteritzat cada vegada més pel maniqueisme, per la funesta idea de «Si…
Poesia catalana avui 2000-2015, Diversos autors
Poesia catalana del segle XXI Ens hem congratular, i de quina manera!, quan al Consell Comarcal i al Centre d’Estudis…
Clarissa, Stefan Zweig
Petita gran existència Cal agrair que, a diferència de Franz Kafka, que va encarregar a Max Brod que cremés tots…
Teories del no, Eduard Sanahuja Yll
Diguem no, si volem ésser No crec que sigui el moment, ara, de descobrir ni la importància cabdal que tenen…
La riquesa d’uns quants beneficia tothom?, Zygmunt Bauman
Qui pregunta ja respon En aquest país nostre es publica tant —i, massa sovint, d’una manera tan indiscriminada— que correm…
El setè àngel, David Cirici
El setè àngel, David Cirici Les bones intencions De la mateixa manera que al país veí tenen no ja clar,…
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard Escola de pensament Tot i que les afirmacions (més o…
Califòrnia, Jordi Coca
Viatge cap a la realitat En un temps en el qual una bona part de les novel·les en llengua catalana…
Volar en cercles, John Le Carré
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
