Etiqueta: critica
Tots els contes 3, Caterina Albert
Tots els contes (3), Caterina Albert Pàgines vives Abans de començar, dir que errant-me o no —em comentava, amb raó,…
Dits tacats Antologia 1978-2018, Àlex Susanna
Dits tacats Antologia 1978-2018, Àlex Susanna La vida feta paraules Parlar, com (crec) que toca de Dits tacats Antologia 1978-2018,…
Què volen aquesta gent, Llegat poètic, Lluís Serrahima
Què volen aquesta gent, Llegat poètic, Lluís Serrahima Tot el passat com un adéu que torna En general, el temps…
David Copperfield, Charles Dickens
David Copperfield, Charles Dickens La vida truca a la porta En aquest món i aquest temps nostre líquid que descriu…
«Mademoiselle», Bruno Monsaingeon
«Mademoiselle» Conversaciones com Nadia Boulanger, Bruno Monsaingeon El més valuós no t’ho puc ensenyar Mentre hi ha llibres que obtenen…
L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals
L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals El futur que la nit s’endugué El cultiu de les arts acostuma…
El futur. Poesia de la inexperiència, Jaume Munar
El futur. Poesia de la inexperiència, Jaume Munar Qüestiono, ergo sóc Si hem de fer cas al que diuen les…
L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy
L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy El (meu) ara i demà és l’ahir Deia mestre Salvador Espriu: “Diversos són…
París era una festa, Ernest Hemingway
París era una festa, Ernest Hemingway Tots els camins (de l’art) passen per París Si hi ha qui encara creu…
La por de la literatura, Ana Blandiana
La por de la literatura, Ana Blandiana La poesia com a necessitat (indefugible) Per més que sembla que la majoria…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
