Etiqueta: Catalunya
A la manifestació del 10 de juliol, n’érem 50.000?
Que a Catalunya les xifres no acostumen a quadrar ho sabem des de fa temps, sobretot aquells que veiem com…
Un sol clam: nosaltres decidim
La més que multitudinària manifestació d’ahir complí amb escreix el seu propòsit fonamental: evidenciar que, en pensin el que en…
Som una nació. Nosaltres decidim
És prou sabut que aquest és el lema que va escollir Òmnium Cultural per encapçalar la manifestació del proper dissabte…
Cal que tots ens estrenyem els cinturons…
La crisi ha arribat a un nivell tan greu, ha situat l’economia de l’estat espanyol en una posició tan inestable…
Alicia Sánchez Camacho i la coherència del PP
El Partido Popular ha tingut des de fa una bona pila d’anys una mala fama immerescuda al nostre país. Una…
La independència no és possible
Com el nostre país ha estat tan i tan afortunat al llarg dels darrers trenta anys —per a no estendre’ns…
Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili
Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili Tots aquells que s’oposen a la Llei de memòria històrica amb l’argument…
Inadmissible interrogatori de Terribas a Montilla
Un dels pitjors handicaps que pateix el periodisme des de fa dècades és haver perdut la que hauria d’ésser una…
Temporal de neu, qui mana a Catalunya?
Si la primer part de l’eslògan publicitari d’Endesa —“Tindràs preguntes”— podria servir per definir la sensació de perplexitat i d’astorament…
PSC o PSOE ?
Durant els anys en que CiU fou al capdavant del Govern una de les crítiques que rebia més sovint per…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
