Etiqueta: Catalunya
Democràcia real ja
Junt amb la gran manifestació del 10 de juliol de l’any passat (per protesta per la sentència del Tribunal Constitucional…
Si tu no hi votes a favor, ells no ens els tornen
Els dos principals eslògans del PSC a la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 2008 foren “La Catalunya optimista”…
La Vanguardia i el català
En un article anterior comentàrem la veritable aportació de La Vanguardia a la llengua catalana en els seus 130 anys…
La Vanguardia catalana
La decisió de publicar La Vanguardia també en català ha estat, sens dubte, una des les notícies culturals més importants…
Solidaritat amb el Tibet
El 10 de març del 1959, en saber que el regim Xinès pretenia obligar al Dalai Lama a traslladar-se a…
El dret a no decidir
El concepte coherència política s’ha guanyat amb escreix el dret d’aparèixer en qualsevol diccionari com a exemple del terme oxímoron!…
Quan convé reclamem cadenes
Res més confortador que comprovar com el Parlament defensa la dignitat —tan sovint ultratjada— del nostre país. Quin goig i,…
La dignitat a la butxaca
El nostre és, sens dubte, un país estrany, ben estrany. I no tan sols pel fet, ja prou paradoxal, que…
Justícia colonial i II
Començàvem un article anterior indicant que la justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides…
Jordi Pujol i la independència
Un dels majors retrets que s’acostumava a fer a l’ex-president Pujol des del sobiranisme és el de la seva —suposada—…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
