Etiqueta: art
La cendra, Guillem Viladot
La cendra, Guillem Viladot Fer-se gran, afrontar el món Tot i que no en sigui gaire partidari —entenc que els…
Contra la inèrcia, Maria-Mercè Marçal
Contra la inèrcia, Maria-Mercè Marçal Elogi de la divergència Zygmunt Bauman definia, amb encert, l’època actual com a temps líquids,…
Lovely, Antònia Vicens
Lovely, Antònia Vicens Dol i dolor. Vida. Algun dia, la Universitat de les Illes Balears faria bé d’enviar una expedició…
Desencadenats, Bernat Ruiz Domènech
Desencadenats, Bernat Ruíz Domènech Adaptar-se (al món digital) o morir Potser no tenim gaire clar si Catalunya és o no…
Egmont, Johann Wolfgang Goethe
Egmont, Johann Wolfgang Goethe Cant a la llibertat Si volem arribar a ésser, algun dia, un país normal, encara que…
La Presonera II, Marcel Proust
Dedicat als CDR il·legalment i dictatorialment empresonats ahir: com més ens collin, més ganes tindrem d’alliberar-nos! La Presonera II, Marcel…
Tardor, Ali Smith
Tardor, Ali Smith Inseguretat segura Que l’art és —o, més aviat hauria d’ésser— el reflex del món i de la…
Les Faux-Monnayeurs, André Gide
Les Faux-Monnayeurs Literatura col·laborativa Al gènere de la novel·la l’han donat tantes i tantes vegades per mort, i la notícia…
Bartleby, el escribiente, Herman Melville
Bartleby, el escribiente, Herman Melville Obrint camins En record d’Enrique de Hériz Hi ha llibres que sembla que no calgui…
El vent de la nit, Joan Sales
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
