Durant anys havíem cregut que era impossible rebre a la bústia quelcom més desagradable i ofensiu que el cúmul de factures que s’hi acumulen mensualment! Per desgràcia, ens erràvem: en arribar al domicili, l’obrim i ens trobem un repulsiu pamflet de propaganda electoral que afirma “Primer els de casa!”. El seu contingut no pot ésser més racista ni més xenòfob, vinculant —com ho va fer anteriorment el PP amb el famós tríptic de Xavier García Albiol adornat amb una fotografia de “No volem romanesos”— la immigració àrab no tan sols amb la crisi, sinó amb la delinqüència.
A aquells que criticàvem la (mal anomenada) Llei de Partits Polítics per antidemocràtica, sempre se’ns havia replicat que —segons la seva exposició de motius— el seu objectiu no era pas la il·legalització de l’independentisme abertzale, sinó “garantir el funcionament del sistema democràtic i les llibertats essencials dels ciutadans impedint que un partit polític pugui atemptar, de manera reiterada i greu, contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de bandes terroristes”.
Raó per la qual el seu article 9.2. afirmava textualment que: “Un partit polític ha de ser declarat il·legal quan (…) la seva activitat vulneri (…) sistemàticament les llibertats i els drets fonamentals promovent, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual”.
Si de veritat és així, per quina raó no s’ha il·legalitzat Plataforma per Catalunya, partit la declaració programàtica del qual assevera, al punt 5.1, que “Les onades massives d’immigració il·legal augmenten la delinqüència, l’atur i la despesa social, plantegen conflictes lingüístics, religiosos i culturals, així com bosses de pobresa i marginació, constituint una seriosa amenaça per a la identitat i la cohesió social de Catalunya”?
Amb major raó, quan proposa, al punt 5.14 com a “mesures concretes per fer front a la immigració massiva i irregular”, entre moltes d’altres igualment perilloses i discriminatòries, les següents: “Les penes de presó s’incrementaran un 30% més per als immigrants il·legals.”, “Aplicació de taxes municipals especials als comerços estrangers.”, “Ajudes a les iniciatives econòmiques de caràcter privat o corporatiu que estableixin la preferència dels nacionals en l’accés a l’ocupació; els catalans primer”…
Quina altra barbaritat caldria afegir a aquesta abjecta i exhaustiva llista de propostes populistes i demagògiques —que exculpa injustificadament els que provocaren la crisi i converteix irresponsablement i dolosa en bocs expiatoris els que la pateixen més— per a que es consideri que constitueix una apologia de la xenofòbia? HI ha algun dubte que convida a la “persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça”?
Davant de tanta aberració i indignitat, a tots aquells que volem seguir creient en la democràcia no ens resta altre remei que anar plegats i dir-los, amb veu tan alta com clara: La solució a la crisi no passa per dir “Els catalans (o els de casa) primer”, sinó “Els de casa primer… de tot som persones!” Com —i amb— els immigrants!
dimecres, 16 de novembre del mmxi
© Xavier Serrahima 2011
|
Comparteix
|
