L’equip de l’Euskal Herriko Unibertsiatea ha donat a conèixer les dades del darrer euskobaròmetre, corresponent al mes de maig. Un sondeig que es realitza cada mig any i que, tot i que hagi d’ésser pres amb la cautela que mereix qualsevol enquesta, ofereix una gran ajuda per a entendre la situació d’Esukadi i fer-se una idea de l’opinió dels que hi viuen.
Entre d’altres detalls significatius, indica que un 59 % dels enquestats se senten insatisfets amb el funcionament de la seva democràcia; que un 59 % no estan satisfets pels resultats de les eleccions basques; que un 65 % mostren poca o cap confiança en el nou govern basc; que un 39 % creuen que serà pitjor que no pas l’anterior; que un 49 % consideren que el pacte entre el PSE i el PP que va conformar el govern no té legitimitat; que un 49 % creuen que el PNB va ésser el gran perjudicat per la il·legalització de l’esquerra abertzale i que — per a acabar i no ésser massa exhaustiu — el 43 % creuen que tenen raó els que asseguren que la manca de legitimació del nou govern prové del desequilibri que ha provocat l’esmentada il·legalització.
Amb tot, la dada més rellevant de totes, és una de caràcter cabdal, que ha estat molt poc destacada per la premsa: només un 20 % dels enquestats, o sigui només 1 de cada 5, està d’acord amb el pacte d’investidura entre el PSE i el PP que permeté als socialistes assolir el govern a Euskadi tot i no haver guanyat les eleccions. En canvi, un 61 % s’hi mostra en desacord. Només entre els votants d’UPyD i el del PP hi ha majoria àmplia a favor de l’acord. Fins i tot entre els votants socialistes són més els que en dubten, ja que només hi estan d’acord un 43 %…!
Hom podria pensar, en conèixer aquestes dades, que el primer que hauria de fer qualsevol formació política conscient de la seva responsabilitat seria plantejar-se què havia fet malament. O, si més no, què hauria pogut o pot fer per a millorar. Al cap i a la fi, hauria d’ésser més que preocupant per a un govern saber que només compta amb el recolzament d’un de cada cinc ciutadans o ciutadanes que ha de representar-los i regir durant els propers quatre anys… Hauria d’impulsar, doncs, els socialistes bascos a reflexionar seriosament sobre les seves decisions, més quan ni tan sols la meitat dels seus votants estan d’acord amb el pacte que van signar.
Tanmateix, ni el nou lehendakari ni cap dels membres del seu partit han cregut adient fer-ne cap valoració ni comentari. Han preferit mirar cap a una altra banda, com si allò no anés amb ells. Curiosament, en el seu lloc ho ha fet la vicepresidenta del govern amic espanyol! Maria Teresa Fernádez de la Vega declarava que “la investidura de Patxi López compta amb la legitimitat de les urnes”.
Si som capaços de fer com el PSE, mirar cap un altre costat i oblidar — encara que sigui per un sol instant — que més de 100.000 electors van quedar-se sense representació parlamentària, no li podem pas negar la raó: els que van poder votar van decidir quin era el parlament que volien…
Ara bé, si es vol ésser un xic objectiu i es tracta d’analitzar amb calma la realitat, convindria demanar-se — i, en el fons, ací rau el quid de la qüestió — si de veritat els electors van decidir, també, el govern que volien… Les urnes van decidir que Patxi Lòpez resultés escollit com a cap del govern amb els vots favorables d’UpyD i del PP? Realment foren les urnes les que ho varen decidir? Realment?
No fóra possible llaurar la llavor del dubte i demanar-se a què es deu que el 57 % dels votants socialistes manifestin no estar d’acord amb el pacte de govern? Tan forassenyat seria deduir que la majoria d’ells van donar el seu suport al candidat del PSE precisament perquè creien que mai no pactaria amb el PP? Precisament perquè van confiar en la paraula d’aquell candidat, que declarava, a Basauri:“He dit una i mil vegades que no cercarem acords amb un partit popular que només sap fer antinacionalisme i antisocialisme”?
divendres, 10 de juliol del 2009
PS: En qualsevol cas, els catalans hem d’agrair al nostre Govern haver-nos estalviat aquest problema…, en decidir que no calia incloure en els seus baròmetres d’opinió posteriors a les eleccions del 2003 i del 2006 la pregunta sobre si “s’estava o no d’acord amb el pacte entre el PSC, ERC i ICV” que donà lloc al Tripartit!
© Xavier Serrahima 2oo9
www.racodelaparaula.cat
|
Comparteix
|
Publicat al Diari de Terrassa
