* Les perspectives de felicitat ja són felicitat.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 23)

* El conflicte ha estat, per a mi, sovint, sinònim de vida.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 42)

 * La vida: pura contaminació d’allò imperfecte, inexacte, esmunyedís, impur, finit, incomplet.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 43)

 * Aprendre d’aquelles situacions que no pots evitar potser és una manera d’esquivar la sensació d’absurd total.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 44)

 *Mai no controlem res però —vanament— fem com si sí.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 50)

 * Només allò que és efímer necessita ser recordat, recuperat i restaurat.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 58)

 * Escriure, expressar, també és fer la vida.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 61)

 * Escriure com el fil que unifica allò que és espontàniament caòtic.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 61)

 * Sempre es perd alguna cosa quan es guanya.
(© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 85)