Skip to content

Xavier Serrahima: escriptor

Escriure, llegir, analitzar. veure, viure i reviure

  • Qui sóc
    • biografia
  • Escriure
    • bibliografia
    • Premis
  • Escriure
    • bibliografia
    • Premis
  • Llegir
    • Llibres analitzats
    • Compte rendu littéraire
    • Notas de lectura
    • Parlem-ne
    • Sobre literatura
    • Citacions literàries
    • Transcripcions literàries
    • Citations littéraires
    • Cròniques literàries
    • Entrevistes
  • Rellegir
  • Viure
  • Tast
    • un tast de poesia
    • narracions
  • Citacions literàries
  • Contacte
    • Contacte

Categoria: Winterson, Jeanette

Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeanette Winterson, Edicions del Periscopi, 2021 Leave a Comment on Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeanette Winterson, Edicions del Periscopi, 2021
Segueix llegint... Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeanette Winterson, Edicions del Periscopi, 2021
Posted in Altres Català Llibres analitzats Winterson, Jeanette

Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeanette Winterson, Edicions del Periscopi, 2021

 Posted by Xavier Serrahima  Posted on 11 d'octubre de 2021

Per què ser feliç quan podries ser normal?, Jeanette Winterson (Auto)catarsi Una de les coses que se’ns demana —si no,…

Xavier Serrahima

xavier_serrahima

Llegir és molt més que un entreteniment: és un plaer que ens permet submergir-nos en les aigües tèrboles de la condició humana, que ens du més enllà.
Una molt adient reflexió del gran Gustave Flauber Una molt adient reflexió del gran Gustave Flaubert sobre la (falsa) distinció entre el fons i la forma, en el món de la literatura (i de l'art). Carta a Louise Colet, 18 setembre 1846 Pel que fa a mi, fins que no hi hagi qui, d’una frase determinada, no separi la forma del fons, sostindré que són dues paraules buides de sentit. No hi ha bells pensaments sense belles formes, i recíprocament. La Bellesa transsuda de la forma en el món de l’Art, com en el nostre món en surt la temptació, l’amor. De la mateixa manera que no es podem extreure d’un cos físic les qualitats qui el constitueixen, és a dir, color, extensió, solidesa, sense reduir-lo a una abstracció buida, en una paraula, sense destruir-la, igualment no extrauràs pas la forma de la Idea, ja que l’Idea no sinó en virtut de la seva forma. Imagina una idea que no tingui cap forma, és impossible; igualment que una forma que no expressi cap idea. Heus ací un munt de ximpleries de les què viu la crítica. És retreu a les persones que escriuen en bon estil de negligir la Idea, la finalitat moral; com si la finalitat del metge no fos guarir; la finalitat del pintor, pintar, la finalitat del rossinyol, cantar, com si la finalitat de l’Art no fos pas el que és Bell per damunt de tot! Gustave Flaubert, Correspondance, I 1830-1851, Biblio-thèque de la Pléiade, Éditions Gallimard, Paris, 1973, p. 350. Traducció: Xavier Serrahima #GustaveFlaubert #Flaubert #Correspondance #FormeEtFond #FonsIForma #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Unes consideracions de Feliu Formosa sobre la lect Unes consideracions de Feliu Formosa sobre la lectura de #poesia en veu alta que comparteixo del tot. Lectures públiques de poesia Tot i haver fet moltíssimes lectures públiques de la meva poesia i haver participat en festivals, certàmens, jornades i actes similars continuo dubtant de l'eficàcia de la poesia dita en veu alta, sobretot quan s'ajunten una colla de poetes llegint un o uns pocs poemes cadascun. És cert que la poesia té relació amb el cant, però no és menys cert que demana una reflexió que la lectura pública i l'acumulació del material no sembla facilitar gaire. Per això em sorprèn que tothom en quedi, en aparença, tan satisfet. Potser m'equivoco. En tot cas, crec més viable la lectura que fa un sol poeta dels seus versos, tot dedicant la mateixa quantitat de temps al comentari que a la lectura. El comentari ajuda, orienta i amenitza, almenys en el meu cas i d’acord amb la meva experiència. Feliu Formosa, Diaris complets, Quid Pro Quo, Pollença, 2024. #FeliuFormosa #DiarisComplets #QuidProQuoEdicions #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Literatura d'autor "Una de les diferències entre Literatura d'autor "Una de les diferències entre la literatura d’entreteniment i la literatura d’autor és que el tipus de plaer que comporta —que hauria de comportar— la segona és un plaer diferent. Un plaer exigent. Un plaer que sigui fruit de l’esforç —d’un cert esforç. Un plaer que calgui treballar (una mica, almenys), que calgui gruar. Que no sigui tant un regal com un premi. Una recompensa per la condició activa, del(s) lector(s). Un plaer que, per tant, és més ric, més ple. Un plaer intel·lectual. Si ho volem dir d’una altra manera, més pied-à-terre, un plaer mental, espiritual. Un plaer que ens faci reaccionar, que ens faci pensar, que ens ompli. Un plaer, més intens, més satisfactori, que ens canviï (encara que sigui una bri), que en dugui a un altre lloc, a un lloc nou, on no havíem estat mai. Al lloc que només l’art pot habitar, que només podem habitar a través de l’art." #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter "El pr Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter "El primer que crec que haig de dir sobre els Diaris (The Unabridged Journals of Sylvia Plath), de Sylvia Plath, Editorial del Cràter, 2024, és que, més que no pas els diaris d’una escriptora, són els diaris d’una dona. Els diaris d’una dona que va viure en plena meitat del segle XX. Aquest segle que va provocar tantes revolucions. Aquest segle que va començar a capgirar el rol tradicional reservat fins llavors a la dona; que va fer que la dona pogués començar a obtenir el que hauria d’haver tingut sempre. Amb esforços i renúncies, però a obtenir-ho. Una situació que va viure en pròpia pell, que no deixava de condicionar-la. Més encara, d’angoixar-la: “La meva pitjor tragèdia és haver nascut dona. Des del moment en què em van concebre estava condemnada a tenir pits i ovaris en lloc de penis i escrot; que el meu cercle d’acció, pensament i sentiment quedés completament circumscrit a la meva feminitat inevitable[1]”, p. 61. Una dona que no dubto que hauria estat més que satisfeta si sabés que, mig segle després, una autora catalana, Maria Mercè Marçal, afirmava, al poema “Divisa”: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. Una dona que, com la seva predecessora, Virginia Woolf, des de ben jove ja reivindicava la necessitat d’una cambra pròpia: “He de disposar d’un espai legítimament propi, diferent del seu, que ell respecti[2]”, p. 69. Podeu #llegir l'anàlisi literària sencera en aquest enllaç: https://xavierserrahima.cat/2025/02/11/sylvia-plath-diaris-editorial-del-crater/ #sylviaplath #DiarisSylviaPlath #TheUnabridgedJournalsofSylvia Plath #edicionsdelcràter #NúriaBusquet #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Anotacions sobre #literatura de Sylvia Plath als s Anotacions sobre #literatura de Sylvia Plath als seus Diaris. “Quan escric millor és quan faig descripcions il•lògiques i sensuals. [...] Cada paraula es pot analitzar minuciosament, des del punt de vista dels tons de les vocals i consonants, els valors, les fredors, escalfors, assonàncies i dissonàncies. Tècnicament suposo que l’aparença visual i els sons de les paraules, agafades una per una, podria assemblar-se bastant al mecanisme de la música... el color i la textura en la pintura. [...] Cada [paraula] la trio per un motiu, potser encara no aconse-gueixo fer servir les millors paraules per dir el que vull dir, però d’altra banda, les trio havent-ho pensat bé. [...] Quin problema tinc? Que no allibero prou el pensament, i això no em permet obtenir noves imatges. Inconscientment m'aferro massa als tòpics i les combinacions suades. No soc prou original. Massa adoració cega pels poetes moderns i no prou anàlisi pràctica. El meu objectiu [...] és crear certes actituds, sentiments i pensaments i convertir-los en una pseudorealitat per al lector. («Pseudo» per necessitat.) #SylviaPlath, Diaris, @edicionsdelcrater del Crater, 2024, traducció de @nuriabusquet. #TheUnabridgedJournalsOfSylviaPlath #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Segona part de 'Madame de Treymes', d'Edith Wharto Segona part de 'Madame de Treymes', d'Edith Wharton. Si voleu #llegir l'anàlisi literària sencera: https://xavierserrahima.cat/2022/06/15/madame-de-treymes-edith-wharton/ #MadamedeTreymes #EdithWharton, #MartaPeraCucurell #VienaEdicions #PetitsPlaers #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
'Madame de Treymes', d'Edith Wharton, una obra bre 'Madame de Treymes', d'Edith Wharton, una obra breu però valuosa. "Una de les justificacions, més aviat, excuses, que fan servir els que no llegeixen és que no tenen temps, que la majoria dels llibres són massa llargs. Una excusa, perquè normalment tenen temps per a altres activitats, que no exigeixen la concentració i l’esforç que exigeix la lectura d’obres de qualitat. Des de fa uns anys, però, fins i tot aquesta, pobre, excusa els falla. Des que Viena Edicions va iniciar la seva col·lecció Petits plaers. Es tracta de narracions o novel·les curtes que ofereixen un gran plaer de lectura i que no t’ocupen gaire temps. D’obres que, si t’ho saps fer venir una mica bé, pots llegir seguides, d’una sola, tot i que llarga, glopada. Podria parlar de la moltes d’elles, però, aquesta vegada escullo Madame de Treymes, d’Edith Wharton, traduïda per Marta Pera Cucurell. Wharton és una d’aquelles autores que mereixeria ser més coneguda i més llegida. Almenys, tant com Jane Austen i les germanes Brönte. És una escriptora que, com Henry James, no tan sols sabia escriure molt bé sinó que, alhora, sabia bastir un argument molt ben lligat. Si voleu #llegir l'anàlisi literària sencera: https://xavierserrahima.cat/2022/06/15/madame-de-treymes-edith-wharton/ #MadamedeTreymes #EdithWharton, #MartaPeraCucurell #VienaEdicions #PetitsPlaers #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Una reflexió de Michel Houellebecq sobre els efec Una reflexió de Michel Houellebecq sobre els efectes (beneficiosos) de la literatura sobre la vida. Una de les claus essencials de la literatura d'autor és que, tal com conclou l'escriptor francès: "La mirada sobre l'existència es modifica". « La paradoxa [...] és que preferim aquest univers [de Lovecraft], per més odiós que sigui, a la nostra realitat. En això, som absolutament els lectors que Lovecraft esperava. Llegim els seus contes exactament en la mateixa disposició d'esperit que l’hi van fer escriure’ls. Satan o Nyarlathothep, tant se’n dóna, però no suportaríem més un minut suplementari de realisme. I, si cal dir-ho tot, Satan està una mica devaluat per les relacions perllongades amb els vergonyosos capgiraments dels nostres pecats ordinaris. […] Ens adonem d’allò més bé perquè la lectura de Lovecraft constitueix un paradoxal reconfort per a les ànimes cansades de la vida. La podem aconsellar a tots aquells que, per una raó o per una altra, arriben a sentir una veritable aversió per la vida en qualsevol de les seves formes. El sacseig nerviós provocat per una primera lectura és, en alguns casos, considerable. Somriem tots sols, comencem a taral•lejar unes aires d'opereta. La mirada sobre l'existència, en resum, es modifica. » Michel Houellebecq, HP Lovecraft, Éditions Flammarion, Paris, 2015. #MichelHouellebecq #HPLovecraft #ÉditionsFlammarion #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Les tres etapes de composició d'una obra ambicios Les tres etapes de composició d'una obra ambiciosa i reeixida, segons Albert Camus (d'acord amb el record de Roger Martin Du Gard. « segons [Albert Camus], en la composició d’una obra ambiciosa i reeixida, hi ha tres etapes ben diferents: el període de concepció imprecís, durant el qual l’autor és perseguit per l’idea d’un cert tema, que, poc a poc, es dibuixa, s’enriqueix, mitjançant molts de dubtes, de modificacions inesperades, de desviaments capriciosos. Després […], hi ha de cop una il•luminació breu, un esclat de geni, fulgurant, que fa aparèixer, amb una resplendent i imperiosa evidència, la significació profunda de l’obra en gestació, allò en que serà excepcional, particular, fecunda, característica, reveladora i única: és com un do, una gràcia imprevista, que ne depèn ni d’un esforç de la intel•ligència, ni de la voluntat, ni del treball (i que proporciona al creador una intensa alegria, delirant, i li atorga una confiança indestructible, la certitud que els déus li fan costat …) Segons Camus, cap gran obra no es pot portar a terme fins que no ha tingut lloc aquest llampec. Per fi comença llavors la tercera i darrera fase, la de l’execució, de feina aferrissada, la fase on el talent entra en joc; al capdavall, una fase artesanal, on el triomf depèn sobretot d’humils virtuts humils, l’aplicació, la perseverança, la meditació, el sentit crític, el bon gust, la mesura, l’equilibri, el sentit de les proporcions i de l’harmonia, etc. » #AlbertCamus #RogerMartinDuGard #ÉditionsGallimard #novel·la #roman #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Aquesta vegada, més que no pas parlar/ recomanar Aquesta vegada, més que no pas parlar/ recomanar un #llibre en concret, prefereixo (començar a) oferir alguna/ la primera de les claus essencials que fan que, segons el meu parer, un llibre sigui #literatura d'autor. 1a clau essencial: que l'obra / l'autor no 'expliqui' sinó que 'faci entreveure¡', que 'faci intuir', que 'ens convidi a deduir'; que 'suggereixi'. O el que és el mateix, que nosaltres siguem (i, sobretot, 'fem de') de veritat lector, co-creadors (re-creadors) necessaris. Continuarà/ continuaré. No cal dir-ho: tots els comentaris, preguntes i peticions que em vulgueu fer m'ajudaran d'allò més: no és 'el meu canal', és 'el nostre canal: el fem entre tots. #literaturadautor #literatura #llegir #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Per (assajar d')entendre que és la literatura (un Per (assajar d')entendre que és la literatura (una qüestió que és del tot essencial, si volem llibres que siguin literatura de debò), potser res millor que escoltar el que diuen el que hi entenen. Per exemple, Roland Barthes, als seus 'Nouveaux Essais critiques'. @editionsduseuil #RolandBarthes #NouveauxEssaisCritiques #litterature #écrire #écriture
Us presento (i us recomano) una novel·la d'un del Us presento (i us recomano) una novel·la d'un dels meus autors catalans (actuals) preferits: 'Els dies sense fi', de @jaume_benavente_cassanyes, publicat per @bromeraed "Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne proclama— que la literatura catalana està vivint un dels meus màxims moments d’esplendor. Que ben poques vegades les lletres catalanes han comptat amb una constel·lació d’autors de tan elevat nivell com avui en dia. Que cal que ens en congratulem. Potser és per això, perquè tenim tants i tants genis, un a cada cantonada, almenys, que la publicació d’una obra com Els dies sense fi, de Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, setembre del 2022, ha passat tan desapercebuda. Que no se n’ha parlat. Que no se li ha prestat l’atenció que mereixeria. Que el Telenotícies de La nostra l’ha ignorat. Que ni tan sols la petita illa literària de TV3 —quan serem un país normal i comptarem amb un programa setmanal de i sobre llibres a TV3 o al Canal 33?; quan deixarem de sembrar, únicament, panem et futbolensis?— que constitueix el Més324 del Xavier Graset no ha convidat el seu autor per entrevistar-lo." Si vols llegir la meva anàlisis literària completa: https://xavierserrahima.cat/2022/09/17/els-dies-sense-fi-jaume-benevente/ #JaumeBenavente #ElsDiesSenseFi #Bromera
Recommandation du roman « Théo à jamais », de Recommandation du roman « Théo à jamais », de Louise Dupré (soustitres en français). #ThéoÀJAmais #LouiseDupré @editions_heliotrope
Per assajar d'aclarir què és la literatura d'aut Per assajar d'aclarir què és la literatura d'autor (i que la diferencia de la de simple entreteniment), res millor que transcriure les reflexions de grans pensadors, com R.M. Alberés. "« escriptors i artistes agafaran l'existència bruta com a matèria de les seves recerques, en la convicció que l'univers no lliurarà pas el seu secret a una investigació raonada, sinó a les interrogacions cegues de la vida viscuda. La novel·la i la poesia apareixeran llavors com a unes experiències destinades a revelar o a expressar un dels misteris del món […]. L’experiència d'un individu podrà contenir una revelació encara més important que una re-cerca científica. «La vida de les idees ho deu tot a la de l'individu», es-criu des del 1910 Suarès. «És únicament a les passions que les idees manlleven la vida.». Sobre aquest tema que la reflexió no reemplaça pas la vida, s’elevarà la vida, i sobretot l'aventura i l'acció, per damunt de qualsevol reflexió: «Aspiro a viure, i no a les vostres tres veritats i mitja. […]» I, sobretot, s’oposaren aquests dos ordres; en el moment on Miguel de Unamuno crida: «Todo lo vital es antiracional», André Gide ja ha escrit L'Immoraliste, i Unamuno afegeix : «en el mundo todo, lo mismo en Orien-te que en Occidente, los racionalistas buscan la definición y creen en el concepto, y los vitalistas buscan la inspiración y creen en la persona», i ho resumeix dient: «¿Y la verdad? ¿Se vive o se comprende?» R.M. Alberés, L’aventre intellectuelle du XXe siècle, Éditions Albin Michel, Paris, 1959, p. 28. Traducció: Xavier Serrahima (Versió original francesa a la segona imatge) #RMAlberes #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstagramCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
'Théo per sempre', de Louise Dupré, @editorialtr 'Théo per sempre', de Louise Dupré, @editorialtripode, traducció de Montserrat Gallart, @editions_heliotrope "Amb Théo per sempre (Théo à jamais), Louise Dupré, continuà la interrogació sobre l’horror (i els horrors) que va iniciar amb Plus haut que les flammes. Una interrogació, sempre oberta, que es planteja què pot dur a una persona a matar-ne una altra. Considerar, com Hannah Arendt va fer a Eichmann a Jerusalem: un informe sobre la banalitat del mal, que és que havia dut a convertir-se en exterminadors nazis a persones en principi normals, sense cap predisposició particular al mal, a persones que ningú no hauria mai dit que podrien matar una mosca. Per fortuna, com succeeix amb tots els autors i autores de veritat, Dupré no escriu pas per voluntat, sinó per necessitat. Perquè escriure li és necessari humanament i personalment. Perquè escriu per viure i viu per escriure. En general i en particular. En general, perquè no concebria la vida sense poder-la analitzar o interrogar mitjançant (la catarsi de) l’escriptura. En particular, perquè quan comença qualsevol obra no és pas perquè vulgui fer-ho, sinó perquè sent la necessitat de fer-ho. Per expressar-ho amb major precisió: perquè s’hi sent cridada; perquè no pot no fer-ho. Necessitat Sens dubte, també aquesta vegada, Théo per sempre ha sorgit d’aquesta necessitat. La necessitat de plantejar-se —més aviat, d’analitzar— la pregunta que hem indicat al començament: que pot dur una persona —i, més encara, a una persona jove— a voler matar-ne una altra? Una necessitat que, en realitat parteix o té el germen en una altra pregunta, molt més angoixant i preocupant: quin tipus de societat malalta estem construint —o, almenys, permetent que d’altres construeixin— entre tots? I, sobretot, com és que ho permetem com si fos la cosa més normal del món, sense alterar-nos? Una interrogació que és, per descomptat, existencial per que desenvolupa (i expressa) artísticament, literàriament." #ThéoPerSempre #ThéoÀJamais #LouiseDupré #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Una manera pràctica per començar a fer-se una id Una manera pràctica per començar a fer-se una idea de què és la literatura d'autor, la literatura entesa com a diàleg (obert i participatiu) entre autor i lector és llegir 'Formigó', de Thomas Bernhard, @quidproquoedicions, traduït per @clara_formosa_plans. "Una obra que ens convida, de nou, a deixar-nos seduir per la seva literatura, tan exigent com enriquidora. Aquesta literatura seva, de textos monolítics, conformada en un sol paràgraf, que s’inicia a la primera frase —“Fins que no sé què diu la primera frase, no puc començar cap treball” (pàg. 13)— i que, sense ni un sol punt i a part, no es clou fins a la frase final. Frase final que esdevé aclaridora, definitiva. Que ho esdevé, per descomptat, si has estat bon lector, si has tingut la voluntat d’entrar en el joc literari que l’autor et proposa, que et proposa ja des de la primera línia; un joc on tu ets tan imprescindible com ell. Perquè, per a Bernhard, llegir és (o, més exactament, és, també) escriure o acabar d’escriure. Suposa convertir-se en col·laborador necessari de l’autor. Només tu, amb la teva participació activa —no en viatjar amb ella, sinó en fer-te teu el viatge—, la duràs on la volia dur l’autor, l’acompliràs. I, en acomplir-la, assaboriràs l’obra. L’assaboriràs en tota la seva amplitud i completitud. Començaràs a llegir-la, sobtat, sense entendre gaire per on t’està duent i, encara menys, on vol acabar-te duent. Però, a poc a poc, si ets capaç (o sigui, si fas l’esforç d’intentar-ho; si t’ho proposes de veritat) d’endinsar-t’hi (de fet, de deixar que ella s’endinsi en tu; que s’inoculi en la sang del teu esperit), no tan sols et serà impossible deixar-la, no tan sols et caldrà oblidar-ho tot fins que no l’hagis enllestida, sinó que, quan l’acabis, et farà la sensació que t’han amputat algun membre, que t’han privat d’una part de tu mateix." Vols llegir l'anàlisi completa? https://xavierserrahima.cat/2020/04/12/formigo-thomas-bernhard/ #Formigó #ThomasBernhard #QuidProQuoEdicions #ClaraFormosaPlans #booktoker #booktokercatalunya #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima
Artista i obra d'art. La veritable obra d'art és Artista i obra d'art. La veritable obra d'art és la que diu menys. Hi ha una certa relació entre l'experiència global d'un artista, el seu pensament + la seva vida (el seu sistema en cert sentit —ometent el que la paraula implica de sistemàtica), i l'obra que reflecteix aquesta experiència. Aquesta relació és dolenta quan l'obra d'art ofereix tota l'experiència envoltada d'una franja de literatura. Aquesta relació és bona quan l'obra d'art és una part tallada de l'experiència, faceta de diamant on l’esclat interior es resumeix sense limitar-se. En el primer cas, hi ha sobrecàrrega i literatura. En el segon, obra fecunda gràcies a tot un sobreentès d'experiència de la què n’endevinem la riquesa. El problema és adquirir aquest saber viure (més aviat, haver viscut) que depassa el saber escriure. I al final, el gran artista és, sobretot, una gran vividor (en el benentès que viure, aquí, també és pensar en la vida —és fins i tot aquesta subtil relació entre l'experiència i la consciència que n’obtenim). Albert Camus, Carnets I @editions_gallimard *** Artiste et œuvre d'art. La véritable œuvre d'art est celle qui dit moins. Il y a un certain rapport entre l'expérience globale d'un artiste, sa pensée + sa vie (son système en un sens —omission faite de ce que le mot implique de systématique), et l'œuvre qui reflète cette expérience. Ce rapport est mauvais lorsque l'œuvre d'art donne toute l'expérience entourée d'une frange de littéra-ture. Ce rapport est bon lorsque l'œuvre d'art est une part taillée dans l'expérience, facette de diamant où l'éclat intérieur se ré-sume sans se limiter. Dans le premier cas, il y a surcharge et litté-rature. Dans le second, œuvre féconde à cause de tout un sous-entendu d'expérience dont on devine la richesse. Le problème est d'acquérir ce savoir-vivre (avoir vécu plutôt) qui dépasse le savoir-écrire. Et dans la fin, le grand artiste est avant tout un grand vivant (étant compris que vivre, ici, c'est aussi pen-ser sur la vie — c'est même ce rapport subtil entre l'expérience et la conscience qu'on en prend). #AlbertCamus #Carnets #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir
Llegir al teu ritme Comentava, ahir, en el meu ‘ Llegir al teu ritme Comentava, ahir, en el meu ‘Elogi de la lentitud’, la conveniència —per no dir, necessitat— de llegir a poc a poc. De gaudir (i assaborir) el ritme pausat de la lectura. L’únic que et permet (ex)treure’n el major profit (espiritual). Llegir —un altre dia, si (el) déu (de la literatura ho) vol, parlaré de l’escriptura— a poc a poc vol dir, sobretot, llegir al teu ritme. Llegir —re-llegir, sobretot—, compassant-te, adaptant-te, exactament, al ritme que et reclami el llibre que tens entre les mans. Perquè cada llibre és diferent. Perquè no n’hi ha dos d’iguals. (Si més no, no n’hi hauria d’haver: un altre dia em referiré, també, al perill que suposa la uniformitat escriptural d’avui en dia). I, per tant, cada llibre s’ha de llegir a la seva manera. Cada llibre cal (re-)llegir-lo al ritme que requereix. Al ritme que més li convé. Hi ha llibres que conviden a deixar-se portar, a seguir el cor-rent de l’escriptura; que són progressius i, per tant, cal llegir progressivament, seguidament. D’altres, al contrari, exigeixen una atenció constant dels lectors. Més que atenció, una col•laboració constant: si els lectors no refan el llibre, si no enllesteixen el diàleg que l’autor ha iniciat, no arribarà a bon port. Els d’aquesta mena, conviden —de fet, reclamen— una lectura no progressiva, discontínua. Reclamen que els lectors els recorrin, amunt i avall, que facin les pauses que creguin necessàries, per tornar pàgines enrere, per recobrar el fil. Si això és essencial —un dels majors errors consisteix en trac-tar de manera igual el que és diferent—, encara ho és més que, com no existeixen dos llibres diferents, tampoc (i encara menys) no existeixen dues persones (i, per tant, dos lectors) iguals. Un lector, pel seu tarannà, necessitarà llegir més a poc a poc que un altre; necessitarà aturar-se més sovint que un altre. Necessitarà tornar enrere més vegades que un altre per recobrar el fil. ... #booktoker #booktokercatalunya #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LLegirEnCatalà #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstagramCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram
Elogi de la lentitud Potser no hi ha(gi) cap mane Elogi de la lentitud Potser no hi ha(gi) cap manera més adient o enraonada de començar un any que fent un elogi de la lentitud. Del que en aquests temps moderns segurament en diríem perdre el temps. Però que, en realitat, és guanyar-lo: que es pot fer de més profitós amb el nostre temps que dedicar-nos-el?, que més assenyat que fer-ne el què en vulguem fer? Ja fa massa temps que correm i correm per no arribar enlloc. Que correm per poder seguir corrent. Per córrer encara més. Potser ha arribat, doncs, el moment de deixar de córrer. D’aturar-nos a descansar sota un arbre, de reprendre alè i agafar perspectiva. D’assaborir les o(m)bres del temps que deixem passar. Del temps de sembra. Que són els únics que pro-dueixen llavor o fruit. En tots els àmbits —quant temps fa que, de nits, no t’asseus en una gandula i mires els estels una llarga llarga llarga estona?; quant de temps fa que no et mires els ulls de la/les persona/es que t’estimes i t’hi perds o dilueixes?— però, també (i, potser, sobretot) en el de la lectura (i de qualsevol altra art). Quan llegeixis un llibre —miris una pel•lícula, contemplis un quadre, escoltis un concert— dedica-li tot el temps que calgui. Més exactament, tot el temps que t’exigeixi. Ells llibres de debò (aquells que, per entendre’ns, anomeno d’autor; aquells que et deixen petja; aquells que et demanen la teva col•laboració activa) no només convé llegir-los, sinó, rellegir-los. En una primera lectura, més o menys continuada, més o menys immediata, et sabràs què diu el llibre; en la (del tot ineludible) segona, pacient, discontinua, anant tan aviat endavant com endarrere, aturant-te tantes vegades com calgui pel camí (com més, millor) sabràs el què et diu el llibre. Amb la primera lectura, et faràs amb el llibre; amb la segona, faràs teu el llibre. Llegir és rellegir —re-llegir, en realitat. (dedicat a l’Antoni Martí Montedre, que me l'ha inspirat) #ElogiLentitud #AntoniMartíMonterde #booktoker #booktokercatalunya #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LLegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam
Potser una de les millors maneres de (tractar d')e Potser una de les millors maneres de (tractar d')explicar que és la literatura d'autor és explicar com s'ha de llegir un llibre. No puc estar més d'acord amb el que diu Virginia Woolf: "l'únic consell que una persona pot donar a una altra quant a la lectura és que no accepti cap consell". #VirginiaWoolf #ComSHaDeLlegirUnLlibre #dolorsudina #BookstargamCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam #booktoker #booktokercatalunya #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LLegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam
Load More Follow on Instagram

Obra publicada

L'esfinx sense enigmes. Llegir poesia

Cafè Central / Eumo Editorial
2023

assaig

L'esfinx sense enigmes. Llegir poesia, AdiA Edicions / Cafè Central, 2023

"L’enfinx sense enigmes. Llegir poesia neix amb la voluntat, la raó i l’objectiu de desmentir la idea que la poesia és una art minoritària que tan sols s’adreça a uns pocs, als happy few stendhalians.
Partint de la premissa que la poesia no diu sinó que és, l’assaig convida als lectors no habituals a llegir-ne. I a adonar-se, tot llegint-la, que és a ells a qui s’adreça: que, quan s’hi submergeixen, se’ls obre. I, en obrir-se, hi veuen més, hi veuen més lluny, hi veuen més fons; hi veuen amb el cor i l’ànima —i, sobretot, la gaudeixen."

 

 

sensdir

Cafè Central / Eumo Editorial
2022

poesia

sensdir, Cafè Central / Eumo Editorial, 2022

"sensdir és un llibre de poemes breus, textos que fan reflexionar i que alhora són fruit de la reflexió sobre la poesia (i l’escriptura) i el silenci (i el buit), sobre el dir i el no-dir. Breus espurnes que ens poden il·luminar, que poden provocar perplexitat; que poden obrir camins a través dels quals el lector trobi la manera de confrontar o resoldre l’eterna dicotomia entre paraula i silenci."

 

 

Terra de mar

Edicions Xandri
2021

novel·la

Terra de mar, Edicions Xandri, 2021

"Per això, la nostra tripulació mai no ronsejava ni allargava els vespres. Conscients que no érem més que la darrera baula —per a dir-ho en paraules del meu pare— d'una llarga nissaga de mariners i pescadors que havien forjat el caràcter del nostre poble. Per això demanàvem al Voltes que ens vingués a desvetllar, cada nit que el cel anunciés calma. Per això la Valenta mai no mandrejava i ens fèiem a la mar quan la llum del dia tot just Perquè ens sentíem he-reus dels temps antics i volíem que la mar fos i seguís sent la nostra més cordial i venturosa amiga!"

La vida que no vam viure

El Gall Editor
2o19

novel·la

La vida que no vam viure, Xavier Serrahima, El Gall Editor, Pollença, 2019

"Se li acosta. Li agafa la mà. Per primera vegada des que és allí, ell reacciona, per més que sigui lleument, al seu contacte. D'entrada, un petit sacseig; després, una lleu­gera pressió; al final, una de ben ferma. Li agafa la mà tan forta com quan ella era petita, quan se l'enduia a perseguir coloms per la Plaça Vella, quan ell encara era el seu geni de la làmpada meravellosa, quan ell era el seu heroi, el seu únic, gran, invencible heroi, com si a través de la mà, del contacte pell a pell, volgués afer­rar-se a la vida."

Oceà d'incertesa

Editorial Fonoll
2o19

poesia

Oceà d'incertesa

"Oceà d'incertesa és una llarga marea que cal recórrer seguidament (els poemes no porten títol i es presenten en minúscula) per copsar-la com un sol cant. Des d'aquesta perspectiva, el dir-nos poètic de Serrahima esdevé universal, intemporal —heus aquí la modernitat d'aquests versos— perquè opera com a clam que convida a passejar pel nostre flux interior."

De l'epíleg de Laia Llobera

Lleu batec

Curbet Edicions
2o16

poesia

Lleu batec

"El lector té a les mans un llibre savi, reposat, breu. De lectura plaent, el "lleu batec" que traspuen els textos condensen un dir que defuig missatges blans ornats amb belles i velles paraules. Poemes objectius, en el rasant entre el pensament i la lírica més pura, més essencial."

De l'epíleg d'Antoni Clapés

Al pic de l'hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre

Editorial Gregal
2o15

novel·la

Al pic de l'hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre

Mitjançant un diàleg intern, un escriptor a la ratlla dels seixanta plasma l'evolució dels seus sentiments i dels seus pensaments al llarg del darrer mes de l'any, quan un editor s'interessa per una de les seves novel·les després d'una dècada sense aconseguir que les seves obres surtin a la llum.

Engrunes d'hores

Prix International de Litérature

Antonio Machado 2011

Cap Béar Éditions
2o12

poesia

Engrunes d'hores

“Amb Engrunes d'hores ens trobem davant d'una obra que produeix una impressió excel·lent perquè s'hi combinen encertadament els pensaments i les emocions, com reclamem que succeeixi en la millor poesia. Serrahima ens hi explica: “Poesia,/ copsar la lògica il·lògica/ del món/ i la vida/ nostra de cada dia.// Tal com ve, se'n va, torna/ a marxar/ i mai no sembla/ acabar/ del tot/ a decidir-se”. Vida i poesia com un tot, doncs, en moviment, indecís, interpel·lant-nos.”

Del pròleg de Carles Duarte i Montserrat

Publicació trilingüe: amb traducció al francès i a l'espanyol

Vent dels dies

XVIIè Premi Miquel Peris Segarra 2010 de poesia

Premis de la Mar

Ajuntament de Castelló de la Plana
2o11

poesia

Vent dels dies

“Veu inconfussible és la d'en Xavier Serrahima.
I és que en aquest sortós Vent dels dies (Premi Miquel Peris i Segarra 2010), se'ns presenta un jove poeta d'una incomparable mestria d'escriptura. Sorpresa de les més agradoses, i delícia d'un plaer poètic pregon, que us encanta de cap a cap.”

Del pròleg Renada-Laura Portet

Les amigues

Xè Premi Contarella Infantil 2oo9

Ajuntament de Ciutadella
2o1o

novel·la infantil

Les amigues

“Quan l'hivern és més viu que mai, el sol se n'ha anat a dormir i ens asseiem al voltant de la llar de foc,, sentim el cant de les veus del temps, Si les sabem escoltar,ens conten algunes històries dels nostres dies abans que el vent no se les endugui.”

Il·lustrat pels Alumnes del Centre Municipal d'Art de Ciudatella

L'ase d'or

2on (ex-aequo) Premi d'Adaptació Literària Biblioteca Teide 2010

Editorial Teide
2o11

adaptació juvenil

L'ase d'or

” Qui dubta a hores d'ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? En teniu un a les mans en una adaptació juvenil que no us decebrà: L'ase d'or , d' Apuleu . Es tracta d'un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d'un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures.”

Introducció preliminar: Margalida Capella
Il·lustracions: Carles Arbat

El asno de oro
(adaptación)

2º (ex-aequo) Premio d'Adaptación Literaria Biblioteca Teide 2010

Editorial Teide
2o11

adaptació juvenil

El asno de oro

“¿Quién duda en nuestros días de la vigencia de los cásicos y de la necesidad de leerlos en profundidad? En vuestras manos tenéis una adaptación juvenil que no os decepcionará: El asno de oro , de Apuleyo . Se trata de uno de los ejemplos más claros de novela romana. Narra la historia de un joven, Lucio, transformado en ase, y sus desventuras.”

Introducción preliminar: Margalida Capella
Ilustraciones: Carles Arbat

(Traducció de l'original català)

Contacte

Contacte

© Xavier Serrahima, 2008-2025

Design by ThemesDNA.com