Entre dues fosques, Antoni Vidal Ferrando Color(s) d’autenticitat En aquests temps estranys, en que no pas pocs[…]
El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert[…]
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la[…]
Entrevista a Antoni Vidal Ferrando Literatura en majúscules El mes de febrer, n’Antoni Vidal Ferrando publicà a[…]
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit—[…]
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia[…]
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que[…]
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any[…]
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut[…]
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i[…]