Cambó, Heribert Barrera
Sens dubte, una nova biografia de Cambó era un repte pendent que cal rebre amb entusiasme, atès que les canòniques de Pla i Pabón són força antigues. Que sigui obra d’una persona tan solvent intel·lectualment com Heribert Barrera —Cambó, Dèria Editors, 2011— hauria de suposar una garantia afegida de rigor i de qualitat que ens permetés disposar, per fi, de la biografia definitiva del líder de la Lliga. Malauradament, tot indica que caldrà seguir esperant-la.
Malgrat alguna que altra consideració discutible, la primera part no pot ésser més esperançadora. Els seus vuit capítols —amb diferència, els millors i més recomanables— ofereixen una exhaustiva descripció del pensament i el caràcter de l’home Cambó, que permet conèixer-lo i situar-lo en el lloc de privilegi que, tot i els seus innegables clarobscurs, li correspon en la història del país.
En realitat, a les primeres 290 pàgines només és possible oposar-hi un sol retret, això sí prou important: la promesa “interpretació desapassionada de la vida de Cambó” (p. 14) esdevé aviat ben poc dissimuladament negativa. L’autor sembla oblidar la seva funció biogràfica, de taquígraf d’una vida aliena, i opina i defineix més que no pas relata o transcriu.
A mesura que avança el llibre fa la impressió que Barrera, segurament de manera tan inconscient com involuntària, passi comptes amb el personatge biografiat, al qual no perdona ni el seu caràcter bifront —“catalanista sincer però espanyol lleialíssim” (p. 18)— ni el seu inflexible conservadorisme. Exhibint, en no poques ocasions, una acritud demolidora (p. 299, 330, 454…), compensada tan sols puntualment en referir-se a la seva infatigable defensa de la llengua i la cultura catalana (p. 99) o a l’enlluernadora brillantor dels seus discursos (p. 68).
Si hi afegim la presència d’algunes faltes inadmissibles —inclús, demès, Rabal, tonelades…— ens veurem forçats a confiar que una profunda revisió converteixi la segona edició d’aquesta obra en l’homenatge pendent que mereixen tant el biògraf com el biografiat.
© Xavier Serrahima 2012
Publicat al Suplement de Cultura El Punt Avui, el 12 de gener del 2012
|
Comparteix
|
