Autor: XavierSerrahima
Compte amb les criatures, que arriba la dreta…!
Si en algun punt hi ha un acord unànime en el paradoxalment autoanomenat Govern d’Entesa és, sens dubte, en atribuir…
Oblidem Guantànamo, President?
La dreta – aquesta dreta malèvola i sense escrúpols que segons l’amic Joan Saura és la responsable de tots els…
L’estratègia Montilla II: ERC
Ja vam comentar en un anterior article l’estratègia dels ben retribuïts assessors de José Montilla per a aconseguir alliberar els…
Saura i la crosta de TV3
L’inefable – i des de fa un temps, infal·lible – Joan Saura ha trobat la solució a tots els seus…
Model d’educació
Sovint ens agrada presentar el nostre país com a capdavanter i avançat, com a model i exemple a seguir, en…
L’estratègia Montilla: Iniciativa
Després de les eleccions del 2006 José Montilla va comprovar que les possibilitats de vèncer a Convergència i Unió eren…
Tornen els grisos…
Si Martin Luther King Jr. va tenir un somni, un somni premonitori, ja fa una bona pila d’anys, jo he…
Vaga de mestres
El proper dijous hi ha convocada una vaga de mestres per a oposar-se al Projecte de Llei d’educació de Catalunya….
Imposició lingüística al cinema
Un dels grans objectius al qual convindria que aspirés qualsevol formació política que es tingués com a mínimament seriosa és…
Ciutat sostenible…?
A Terrassa s’ha parlat a bastament d’aquesta nova i genial idea de l’ajuntament per a pacificar el transit: després de…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
