Autor: XavierSerrahima
Castigats sense berenar
Per fi el nostre Govern ha tingut una idea sensata per a acabar amb la crisi aplicant una retallada que…
Viva la roja (i la rojigualda)!
Un dels més grans intel·lectuals dels darrers cinquanta anys, el peruà-espanyol Mario Vargas Llosa declarà, des del cimal de la…
La trista història de la (in)cultura espanyola
Els catalans i catalanes no ens deixarem mai de sorprendre pel grau excels d’estimació que ens tenen els espanyols cultes:…
Espanya no ens surt a compte
Alguns, des que tenim ús de raó —confio que se’ns permeti la immodèstia de creure que, en un moment o…
De Bankia a Ban…KO
Hi havia una vegada, una vegada hi havia, un estat —o més aviat, un Reino— tant i tant fabulós que…
Retallades obligatòries
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia,…
Quan la seguretat genera inseguretat
Per desgràcia, ja ens hem avesat a llevar-nos cada matí i esperar, fins i tot abans que puguem alçar les…
Riuada de novetats literàries a Terrassa
En arribar Sant Jordi, si la pluja és clement, la ciutat esbatana els seus braços a la cultura i esdevé…
Mariano Rajoy i el rei espanyol
Mariano Rajoy ha aprofitat la seva visita a Mèxic per a mostrar públicament el seu suport a Juan Carlos I….
Les declaracions d’Esperanza Aguirre
Cal celebrar que la senyora Esperanza Aguirre per fi hagi vist la llum i hagi afirmat que “[és imprescindible] revisar…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
