A The Open Society and Its Enemies, Karl Popper afirmava que “Som producte de la natura, però la natura ens ha fet juntament amb el nostre poder d’alterar el món, de preveure i de planificar el futur, i de dur a terme decisions de llarg abast de les que som moralment responsables.” Una realitat cada vegada més evident que ens hauria de fer reflexionar, abans no sigui massa tard.
Segurament ha estat aquesta, juntament amb la necessitat d’entendre l’espècie humana —“un s’adona que és més fàcil contemplar i entendre la natura que l’ésser humà”, (pàg. 13)— la raó que ha impel·lit Francesc Raventós a escriure Un futur incert, (La Magrana, Barcelona 2012), una extensa obra amb el lloable propòsit d’advertir-nos del gravíssim risc que suposa seguir vivint ignorant el futur incert que ens espera. Un futur que anem llaurant entre tots amb les nostres accions —i, massa sovint, també amb les nostre inaccions— de cada dia.
L’autor duu a terme una pregona anàlisi de tots aquells aspectes —social, econòmic, demogràfic…— que determinen el present i, en conseqüència, configuren —o preconfiguren—, el nostre futur. Una anàlisi interessant, però que coixeja en un punt essencial: al costat d’una tan exhaustiva recopilació d’estadístiques i de continuades referències a d’altres autors, s’hi troba a mancar la reflexió pròpia i, sobretot, l’aportació de (possibles) solucions.
Modestament, entenem que en una obra d’aquesta mena el simple recull de dades i d’idees alienes, tot i engalanades amb el més enèrgic dels vitalismes i amb un bonisme esperançador —tant lloable com innocu—, si no va acompanyada d’una contribució personal significativa, no tan sols no compleix allò que se li hauria d’exigir, sinó que ens deixa als llavis una certa sensació d’innecessàrietat.
Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, el 4 de gener del mmxiii
© Xavier Serrahima 2o12
www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
