Etiqueta: prescipció literària
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals,…
Cròniques italianes, Stendhal
Cròniques italianes, Stendhal Traducció creativa L’avorriment pot esdevenir una arma destructiva poderossísima, una arma que, quan afecta de manera continuada,…
El castell, Franz Kafka
El castell, Franz Kafka Camí cap enlloc Hi ha descobriments literaris que ens haurien no ja de sorprendre sinó d’alterar-nos…
El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev
El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev Amor i ànima No crec pas que sigui gaire aventurat afirmar que…
Des de quin on?, Víctor Sunyol
Des de quin on?, Víctor Sunyol Des del seu/teu on Si tractar d’analitzar —o fer veure (més profundament)— una obra…
La cendra, Guillem Viladot
La cendra, Guillem Viladot Fer-se gran, afrontar el món Tot i que no en sigui gaire partidari —entenc que els…
Desencadenats, Bernat Ruiz Domènech
Desencadenats, Bernat Ruíz Domènech Adaptar-se (al món digital) o morir Potser no tenim gaire clar si Catalunya és o no…
Tardor, Ali Smith
Tardor, Ali Smith Inseguretat segura Que l’art és —o, més aviat hauria d’ésser— el reflex del món i de la…
El vent de la nit, Joan Sales
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant…
Digues un desig, Jordi Carbré
Digues un desig, Jordi Carbré Volar alt (sense ales) Sembla evident que el Premi Sant Jordi —sobretot des que el…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
