Etiqueta: prescipció literària
Un amor de Josep Pla al Canadell, Josep Pla
Un amor de Josep Pla al Canadell, Josep Pla A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir…
La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall
La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall La història ha demostrat a bastament els riscos que suposa defensar a…
Família, Ba Jin
Família, Ba Jin Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen…
Cartes de l’Exili, A. Rovira i Virgili
Cartes de l’Exili, Antoni Rovira i Virgili En llegir obres que apleguen la correspondència d’alguns dels nostres autors o autores…
Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili
Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili En aquest temps de canvis, quan sembla que la…
La Generalitat de Josep Irla, Mercè Morales Montoya
La Generalitat de Josep Irla, Mercè Morales Montoya El més probable és que una gran part dels lectors —per no…
El poni roig, John Steinbeck
El poni roig, John Steinbeck Si ja acostuma a ésser força complicat fer comentaris sobre obres literàries, car per més…
Histoire de ma vie, George Sand
Histoire de ma vie, George Sand Som conscients que aquest no és el lloc on tractar de definir un gènere…
Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià 1939-1956
Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, Mercè Rodoreda, Abans de començar, cal que advertim que no som gens ni mica partidaris…
Correspondance, Kawabata-Mishima
Correspondance, Yasunari Kawabata i Yukio Mishima Així que acabem de llegir un recull de correspondència entre dos autors importants no…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
