Etiqueta: prescipció literària
Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols
Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols La nostra vida de cada dia En literatura acostuma a ésser més senzill,…
La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt
La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt La vida en(tre) lletres Així que apareix una autora o autor nou—sobretot a casa…
Diaris (1962-1968), Ricard Salvat
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no…
De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès
De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès Cultiu interior Parlar de la literatura catalana a l’exili vol…
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg Reflexions sobre literatura Com més s’amplia el camp dels coneixements, i a mesura que…
Ètica nicomaquea, Aristòtil
Ètica nicomaquea, Aristòtil Pensar ens fa (més) humans Cada vegada sembla més clar que aquells que ens governen segueixen l’exemple…
El traductor, Jovi Lozano-Seser
El traductor, Jovi Lozano-Seser (De)fugint la fórmula En aquest (sub)món nostre de la literatura en llengua catalana, on tot és…
El meridià de París, Lluís Calvo
El meridià de París, Lluís Calvo Alçant el vol El de l’assaig és un gènere que, potser per la seva…
Sí, Thomas Bernhard
Sí, Thomas Bernhard Bussejant a fons Un dels més grans (i, sobretot, més greus) inconvenients que pot comportar —i, de…
L’Avinguda dels misteris, John Irving, Edicions 62
L’Avinguda dels misteris, John Irving Catarsi novel·lística irvigniana John Irving és —juntament amb Paul Auster i d’Haruki Murakami— un d’aquells…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
