Escriure és la meva manera de (re)viure.
Viure per escriure: esviure.

El diable i l’home just, Jordi Coca

L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un[…]

El nen perdut, Thomas Wolfe

El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que[…]

Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado

Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre[…]

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no[…]

La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla

La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin[…]

¿És breu, la vida?, Sèneca

Collige, virgo, rosas, dum flos novus, et nova pubes De la mateixa manera que són ben pocs[…]

El viatge literari de l’exili mai no acaba

El novembre comença a deixar enrere un estiu que semblava no voler acomiadar-se mai quan una bona[…]

L’aigua és això, David Foster Walace

El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse[…]

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la[…]

A l’oest de Roma, John Fante

A l’oest de Roma, John Fante El darrer amic de l’home En un dels inicis més famosos[…]