Etiqueta: Novel·la
Els lleopards de Kafka, Moacyr Scliar
Avesats com estem a l’humor de baix to, superficial, fet al broc gros, bufonesc, tan bast i poc esmolat com…
Pura sang, Ada Castells
Pura sang, Ada Castells La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional…
Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort
Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes…
El doctor Glas, Hjalmar Söderberg
El doctor Glas, Hjalmar Söderberg Mentre no haguem enllestit el nostre llarg i tortuós camí vers l’estat propi, molt ens…
En caure la tarda, Jordi Coca
En caure la tarda, Jordi Coca Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten…
Un cas enllestit, Graham Greene
Un cas enllestit, Graham Greene Una de les característiques més destacades dels autors de la literatura anglesa del darrer segle…
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant…
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker, Raig Verd, 2012
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker Allò que en qualsevol àmbit artístic distingeix un creador de veritat del que…
La imperfecció de les bombolles, Llort
La imperfecció de les bombolles, Llort Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi…
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
