Etiqueta: Notes de lectura
Riuada de novetats literàries a Terrassa
En arribar Sant Jordi, si la pluja és clement, la ciutat esbatana els seus braços a la cultura i esdevé…
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de…
Cambó, Heribert Barrera
Cambó, Heribert Barrera Sens dubte, una nova biografia de Cambó era un repte pendent que cal rebre amb entusiasme, atès…
Michela Murgia: el discret encant de la seducció
Catalunya —com Euskadi— és una illa de diversitat al bell mig de l’unitarisme integrista de l’estat espanyol. Possiblement per aquesta…
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor El 5 de juny del 1925 Carles Riba llegí la conferència Una generació sense novel·la,…
Records d’un carreró sense sortida, Banana Yoshimoto
Records d’un carreró sense sortida, Banana Yoshimoto Sembla obvi que el 2011 ha estat l’any del gran boom de la…
La promesa, Friedrich Dürrenmat
La promesa, Friedrich Durrenmatt En general existeix un cert prejudici sobre les obres fetes per encàrrec que tendeix a menysvalorar-les. Un…
Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer
Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer Sens dubte, ultra la crisi econòmica, un dels principals motius que han donat naixença…
La idea de l’emigrant, Enric Valor
La idea de l’emigrant, Enric Valor El millor homenatge que es pot retre a qualsevol autor és, sens dubte, llegir…
L’acabadora, Michela Murgia
L’acabadora, Michela Murgia Sembla inqüestionable que hi ha llibres d’estiu i llibres per a l’estiu. Dues categories que, com les…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
