Etiqueta: llegir
Trobades poètiques terrassenques: cinquena sessió
Dilluns, 30 de maig del 2016 a les 7 de la tarda a la Llibreria la Temerària, C. Unió, 7…
Afollada, Laia Martinez i Lopez
Afollada, Laia Martinez i Lopez Infecundable desig Afollada, el títol del darrer llibre de poemes de Laia Martinez i Lopez,…
F de falcó, Helen Macdonald
F de falcó, Helen Macdonald Omplir la pèrdua Si bé és cert que existeixen receptes més o menys conegudes per…
Acte de violència, Manuel de Pedrolo
No hi ha murs infranquejables El primer que hauríem de fer quan una editorial —i, més encara, si és valenciana—…
Splendeurs et misères des courtisanes, Honoré de Balzac
Splendeurs et misères des courtisanes, Honoré de Balzac Ànimes al nu El primer que cal plantejar-se, en parlar d’una obra…
Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard
Amb el cor a la mà…, i el punyal als llavis És fantàstic saber que hi ha petites editorials, algunes…
Llibreria de guàrdia: un altre Sant Jordi és possible
Dimarts, 19 d’abril del 2016 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte presentarem les nostres recomanacions…
Club de lectura Biblioteca del Districte 6: Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre
Dissabte, 16 d’abril del 2016 a les 11 del matí Biblioteca del Districte 6 (BD6) Rbla. Francesc Macià, 193 de…
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov, Navona Editorial, 2015
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov Fills de la (gran) Mare Rússia En l’oceà insondable (i fascinant) de la literatura russa…
L’últim mono, Lluís Maria Todó
L’últim mono, Lluís Maria Todó Traduint l’existència Per més que alguns s’entestin en demostrar el contrari, omplint les taules de…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
