Etiqueta: llegir
Portugal, Miguel Torga
Portugal, Miguel Torga Paisatge interior Un dels majors plaers que pots sentir quan llegeixes un llibre és demanar-te: «Com és…
Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine
Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine La lectura com a far En aquest món nostre on sembla que tot…
La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo
La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo El temps no passa, a l’Espanya eterna Potser la millor manera de…
La tête en friche, Marie-Sabine Roger
La tête en friche, Marie-Sabine Roger Pregonament humà No sempre és necessari que un llibre sigui alta literatura per ésser…
Citacions literàries de Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras
Citacions literàries de Cartes a Mahalta * El dolor és en certa manera la selecció natural de les ànimes. (© Màrius…
Aires, Philippe Jaccottet
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe…
El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio
El oficio de vivir, de enseñar, de escribir, Norberto Bobbio Cogito, ergo sum Amb la filosofia sovint s’esdevé el mateix…
Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora,…
Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En…
Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras
Dues vides de novel·la Tots hem sentit un munt de vegades aquella frase que afirma que la realitat sempre supera…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
