Etiqueta: lectura
El silenci dels telers, Assumpta Montellà
El silenci dels telers, Assumpta Montellà Després dels grans èxits aconseguits amb La maternitat d’Elna i El setè camió, Assumpta…
Epistolaris Arbonès-Manent, Arbonés-Pedrolo i Serrahima-Pedrolo
Epistolaris Arbonès-Manent, Arbonés-Pedrolo i Serrahima-Pedrolo En una lletra del maig del 1885 Friedrich Nietzsche li comenta a la seva germana…
Joan Sales, la ploma contra el silenci, Marta Pasqual
Joan Sales, la ploma contra el silenci, Marta Pasqual Quan s’acosta el final del 2012, fa la impressió que un…
Quarts i hores I. Societat i política, Josep Santesmases i Ollè
Quarts i hores I. Societat i política, Josep Santesmases i Ollè Estem —ai las!— tan mal acostumats al fet que…
Pura sang, Ada Castells
Pura sang, Ada Castells La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional…
L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, Anna Murià / El gall canta per tots dos, Agustí Bartra
L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació, Anna Murià / El gall canta per tots dos, Agustí Bartra En El principi de…
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de…
Cambó, Heribert Barrera
Cambó, Heribert Barrera Sens dubte, una nova biografia de Cambó era un repte pendent que cal rebre amb entusiasme, atès…
Michela Murgia: el discret encant de la seducció
Catalunya —com Euskadi— és una illa de diversitat al bell mig de l’unitarisme integrista de l’estat espanyol. Possiblement per aquesta…
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor El 5 de juny del 1925 Carles Riba llegí la conferència Una generació sense novel·la,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
