Etiqueta: escriure
Nocturn de Portbou, Jaume Benavente
Escriure una novel·la comporta voler començar un joc que no saps ben bé on et durà; llegir-la implica la voluntat…
La tarda del Senyor Andesmas, Marguerite Duras
Que la literatura no és només un argument —o, si preferiu dir-ho a l’inrevès, que un argument per ell sol…
Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)
Mercè Rodoreda – Joan Sales, Cartes completes (1960-1983) A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que…
Memòria del buit, Marcello Fois
Si algú encara no sap que és la literatura —la literatura literatura; l’única que en mereix(eria) el nom—, des d’ahir…
Estrictament confidencial, correspondència Josep Tarradellas i Rafael Tasis
Per conèixer la vida i el pensament de personatges de la nostra història recent, a banda de bones biografies, són…
Diarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva
Massa sovint perdem de vista que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge; que no és tant què sinó…
Memòries, Narcís Oller
Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben…
Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda
Ridendo ridendo cogitem Benvolgut editor “i tanmateix amic”, aquest informe de lectura no seria, estrictament, necessari, atès que un artefacte…
Els consells del colom, Stephen Kelman
A tots els que, d’una manera o altra, ens dediquem al periodisme cultural o literari, una de les preguntes més…
L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig
L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig Feliços el que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
