Etiqueta: Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure
Els homes no són illes, Nuccio Ordine
Els homes no són illes, Nuccio Ordine Els llibres són continents Ells llibres, els bons llibres, els que deixen petja…
![Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter
"El primer que crec que haig de dir sobre els Diaris (The Unabridged Journals of Sylvia Plath), de Sylvia Plath, Editorial del Cràter, 2024, és que, més que no pas els diaris d’una escriptora, són els diaris d’una dona. Els diaris d’una dona que va viure en plena meitat del segle XX. Aquest segle que va provocar tantes revolucions.
Aquest segle que va començar a capgirar el rol tradicional reservat fins llavors a la dona; que va fer que la dona pogués començar a obtenir el que hauria d’haver tingut sempre. Amb esforços i renúncies, però a obtenir-ho.
Una situació que va viure en pròpia pell, que no deixava de condicionar-la. Més encara, d’angoixar-la: “La meva pitjor tragèdia és haver nascut dona. Des del moment en què em van concebre estava condemnada a tenir pits i ovaris en lloc de penis i escrot; que el meu cercle d’acció, pensament i sentiment quedés completament circumscrit a la meva feminitat inevitable[1]”, p. 61.
Una dona que no dubto que hauria estat més que satisfeta si sabés que, mig segle després, una autora catalana, Maria Mercè Marçal, afirmava, al poema “Divisa”: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida”.
Una dona que, com la seva predecessora, Virginia Woolf, des de ben jove ja reivindicava la necessitat d’una cambra pròpia: “He de disposar d’un espai legítimament propi, diferent del seu, que ell respecti[2]”, p. 69.
Podeu #llegir l'anàlisi literària sencera en aquest enllaç:
https://xavierserrahima.cat/2025/02/11/sylvia-plath-diaris-editorial-del-crater/
#sylviaplath #DiarisSylviaPlath #TheUnabridgedJournalsofSylvia Plath
#edicionsdelcràter #NúriaBusquet
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.75761-15/476879369_17861093010348087_3897448338118291280_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=qKUv2zOsmtMQ7kNvgEZRIqK&_nc_oc=AdjKi4tdf9eP6koY-cbwc3ubUNTqgLhpQMJrQFfbEbusEFeUTfOoI-2gp87ZZmGuhOM4Ql4_dNKPSS0jbUvz-IoX&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYFv2tEEGxw9VmncFtzHk7LgyWDe1fISllnZsYQtWIj2QA&oe=67D34E0C)
![Anotacions sobre #literatura de Sylvia Plath als seus Diaris.
“Quan escric millor és quan faig descripcions il•lògiques i sensuals. [...] Cada paraula es pot analitzar minuciosament, des del punt de vista dels tons de les vocals i consonants, els valors, les fredors, escalfors, assonàncies i dissonàncies. Tècnicament suposo que l’aparença visual i els sons de les paraules, agafades una per una, podria assemblar-se bastant al mecanisme de la música... el color i la textura en la pintura. [...] Cada [paraula] la trio per un motiu, potser encara no aconse-gueixo fer servir les millors paraules per dir el que vull dir, però d’altra banda, les trio havent-ho pensat bé.
[...] Quin problema tinc? Que no allibero prou el pensament, i això no em permet obtenir noves imatges. Inconscientment m'aferro massa als tòpics i les combinacions suades. No soc prou original. Massa adoració cega pels poetes moderns i no prou anàlisi pràctica.
El meu objectiu [...] és crear certes actituds, sentiments i pensaments i convertir-los en una pseudorealitat per al lector. («Pseudo» per necessitat.)
#SylviaPlath, Diaris, @edicionsdelcrater del Crater, 2024, traducció de @nuriabusquet.
#TheUnabridgedJournalsOfSylviaPlath
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.75761-15/475740224_17859522573348087_5038533575022948499_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=MWYbzYu8S84Q7kNvgG3kTQd&_nc_oc=Adj_dW-TXl5xTxuye7t6e3TqfgJ2qoBI6vmLSY5hyH0IPKGfk_U8ei3ovKSmt7qB8Dwt9EL2xvRhBltT8fdNYR7T&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYFNXXxUHvVqGRk5YMIykMUYMHaIvsrlulE1NHNNnhlPow&oe=67D33B44)
![Una reflexió de Michel Houellebecq sobre els efectes (beneficiosos) de la literatura sobre la vida.
Una de les claus essencials de la literatura d'autor és que, tal com conclou l'escriptor francès: "La mirada sobre l'existència es modifica".
« La paradoxa [...] és que preferim aquest univers [de Lovecraft], per més odiós que sigui, a la nostra realitat. En això, som absolutament els lectors que Lovecraft esperava. Llegim els seus contes exactament en la mateixa disposició d'esperit que l’hi van fer escriure’ls. Satan o Nyarlathothep, tant se’n dóna, però no suportaríem més un minut suplementari de realisme. I, si cal dir-ho tot, Satan està una mica devaluat per les relacions perllongades amb els vergonyosos capgiraments dels nostres pecats ordinaris. […]
Ens adonem d’allò més bé perquè la lectura de Lovecraft constitueix un paradoxal reconfort per a les ànimes cansades de la vida. La podem aconsellar a tots aquells que, per una raó o per una altra, arriben a sentir una veritable aversió per la vida en qualsevol de les seves formes. El sacseig nerviós provocat per una primera lectura és, en alguns casos, considerable. Somriem tots sols, comencem a taral•lejar unes aires d'opereta. La mirada sobre l'existència, en resum, es modifica. »
Michel Houellebecq, HP Lovecraft, Éditions Flammarion, Paris, 2015.
#MichelHouellebecq
#HPLovecraft
#ÉditionsFlammarion
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/474710765_924510016534770_4036497913313278253_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=GF_HtEOqRdcQ7kNvgHCpmW8&_nc_oc=AdiuI6bOIJSuS4zVoc8VbtgUUAFXe2iABZTmEsMXt_3J8GFwBoRaY8sUKUtLrhQ9W5UWXz2TyRXjhjVPu1Town-M&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYF1UrUShX9eOZJw6jdsrlJwJ7cUYNQGUCMowfbyJ7kH0Q&oe=67D35BEF)
![Les tres etapes de composició d'una obra ambiciosa i reeixida, segons Albert Camus (d'acord amb el record de Roger Martin Du Gard.
« segons [Albert Camus], en la composició d’una obra ambiciosa i reeixida, hi ha tres etapes ben diferents: el període de concepció imprecís, durant el qual l’autor és perseguit per l’idea d’un cert tema, que, poc a poc, es dibuixa, s’enriqueix, mitjançant molts de dubtes, de modificacions inesperades, de desviaments capriciosos. Després […], hi ha de cop una il•luminació breu, un esclat de geni, fulgurant, que fa aparèixer, amb una resplendent i imperiosa evidència, la significació profunda de l’obra en gestació, allò en que serà excepcional, particular, fecunda, característica, reveladora i única: és com un do, una gràcia imprevista, que ne depèn ni d’un esforç de la intel•ligència, ni de la voluntat, ni del treball (i que proporciona al creador una intensa alegria, delirant, i li atorga una confiança indestructible, la certitud que els déus li fan costat …) Segons Camus, cap gran obra no es pot portar a terme fins que no ha tingut lloc aquest llampec. Per fi comença llavors la tercera i darrera fase, la de l’execució, de feina aferrissada, la fase on el talent entra en joc; al capdavall, una fase artesanal, on el triomf depèn sobretot d’humils virtuts humils, l’aplicació, la perseverança, la meditació, el sentit crític, el bon gust, la mesura, l’equilibri, el sentit de les proporcions i de l’harmonia, etc. »
#AlbertCamus #RogerMartinDuGard #ÉditionsGallimard
#novel·la #roman #booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/473710615_638774118576081_8407350429595384368_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=nceXibqj-JUQ7kNvgHTO_uz&_nc_oc=Adi__pucmhpaAWEYLIybZkd3u4Ux98n9-NBsezKa24piLf8YmM67DQTcfXuwpSnlkXjQJBsGNtl2VY_UENL3ipOH&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYH3Q6z3C0T-qowYuSM1XyeJpLPYZGM0BVupASc7HRQBjA&oe=67D3553E)
![Per assajar d'aclarir què és la literatura d'autor (i que la diferencia de la de simple entreteniment), res millor que transcriure les reflexions de grans pensadors, com R.M. Alberés.
"« escriptors i artistes agafaran l'existència bruta com a matèria de les seves recerques, en la convicció que l'univers no lliurarà pas el seu secret a una investigació raonada, sinó a les interrogacions cegues de la vida viscuda. La novel·la i la poesia apareixeran llavors com a unes experiències destinades a revelar o a expressar un dels misteris del món […]. L’experiència d'un individu podrà contenir una revelació encara més important que una re-cerca científica. «La vida de les idees ho deu tot a la de l'individu», es-criu des del 1910 Suarès. «És únicament a les passions que les idees manlleven la vida.». Sobre aquest tema que la reflexió no reemplaça pas la vida, s’elevarà la vida, i sobretot l'aventura i l'acció, per damunt de qualsevol reflexió: «Aspiro a viure, i no a les vostres tres veritats i mitja. […]» I, sobretot, s’oposaren aquests dos ordres; en el moment on Miguel de Unamuno crida: «Todo lo vital es antiracional», André Gide ja ha escrit L'Immoraliste, i Unamuno afegeix : «en el mundo todo, lo mismo en Orien-te que en Occidente, los racionalistas buscan la definición y creen en el concepto, y los vitalistas buscan la inspiración y creen en la persona», i ho resumeix dient: «¿Y la verdad? ¿Se vive o se comprende?»
R.M. Alberés, L’aventre intellectuelle du XXe siècle, Éditions Albin Michel, Paris, 1959, p. 28.
Traducció: Xavier Serrahima
(Versió original francesa a la segona imatge)
#RMAlberes
#booktoker #booktokercatala #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #BookstagramCatalunya #BookstargamCatalà #Bookstargam #Llibretoker #Llibrestagram](https://scontent.cdninstagram.com/v/t51.29350-15/472945453_636880168675980_2328247574451556654_n.jpg?stp=dst-jpg_e35_tt6&_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=18de74&_nc_ohc=8-4pcwZuVekQ7kNvgHH8Kei&_nc_oc=Adjkfru7Q3ARzPoMHe56VoPRZY6iRrXTDDJ4um6P7uPPXqEX9wdMe075E4fhDjp-Pfe20ZjglXt0fruxDxhVLdmo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent.cdninstagram.com&edm=ANo9K5cEAAAA&_nc_gid=A5HhBFEFR2o7hm-BS7SUyJU&oh=00_AYGD-NYyU4tHiTG-ec7-GbiGgaQU_wJEGWeWURy36A7Zmg&oe=67D363B4)
Obra publicada
L'esfinx sense enigmes. Llegir poesia Cafè Central / Eumo Editorial assaig
"L’enfinx sense enigmes. Llegir poesia neix amb la voluntat, la raó i l’objectiu de desmentir la idea que la poesia és una art minoritària que tan sols s’adreça a uns pocs, als happy few stendhalians.
|
|
sensdir Cafè Central / Eumo Editorial poesia
"sensdir és un llibre de poemes breus, textos que fan reflexionar i que alhora són fruit de la reflexió sobre la poesia (i l’escriptura) i el silenci (i el buit), sobre el dir i el no-dir. Breus espurnes que ens poden il·luminar, que poden provocar perplexitat; que poden obrir camins a través dels quals el lector trobi la manera de confrontar o resoldre l’eterna dicotomia entre paraula i silenci."
|
|
Terra de mar Edicions Xandri novel·la
"Per això, la nostra tripulació mai no ronsejava ni allargava els vespres. Conscients que no érem més que la darrera baula —per a dir-ho en paraules del meu pare— d'una llarga nissaga de mariners i pescadors que havien forjat el caràcter del nostre poble. Per això demanàvem al Voltes que ens vingués a desvetllar, cada nit que el cel anunciés calma. Per això la Valenta mai no mandrejava i ens fèiem a la mar quan la llum del dia tot just Perquè ens sentíem he-reus dels temps antics i volíem que la mar fos i seguís sent la nostra més cordial i venturosa amiga!" |
|
La vida que no vam viure El Gall Editor novel·la
"Se li acosta. Li agafa la mà. Per primera vegada des que és allí, ell reacciona, per més que sigui lleument, al seu contacte. D'entrada, un petit sacseig; després, una lleugera pressió; al final, una de ben ferma. Li agafa la mà tan forta com quan ella era petita, quan se l'enduia a perseguir coloms per la Plaça Vella, quan ell encara era el seu geni de la làmpada meravellosa, quan ell era el seu heroi, el seu únic, gran, invencible heroi, com si a través de la mà, del contacte pell a pell, volgués aferrar-se a la vida." |
|
Oceà d'incertesa Editorial Fonoll poesia
"Oceà d'incertesa és una llarga marea que cal recórrer seguidament (els poemes no porten títol i es presenten en minúscula) per copsar-la com un sol cant. Des d'aquesta perspectiva, el dir-nos poètic de Serrahima esdevé universal, intemporal —heus aquí la modernitat d'aquests versos— perquè opera com a clam que convida a passejar pel nostre flux interior." De l'epíleg de Laia Llobera |
|
Lleu batec Curbet Edicions poesia
"El lector té a les mans un llibre savi, reposat, breu. De lectura plaent, el "lleu batec" que traspuen els textos condensen un dir que defuig missatges blans ornats amb belles i velles paraules. Poemes objectius, en el rasant entre el pensament i la lírica més pura, més essencial." De l'epíleg d'Antoni Clapés |
|
Al pic de l'hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre Editorial Gregal novel·la
Mitjançant un diàleg intern, un escriptor a la ratlla dels seixanta plasma l'evolució dels seus sentiments i dels seus pensaments al llarg del darrer mes de l'any, quan un editor s'interessa per una de les seves novel·les després d'una dècada sense aconseguir que les seves obres surtin a la llum. |
|
Engrunes d'hores Prix International de Litérature Antonio Machado 2011 Cap Béar Éditions poesia
“Amb Engrunes d'hores ens trobem davant d'una obra que produeix una impressió excel·lent perquè s'hi combinen encertadament els pensaments i les emocions, com reclamem que succeeixi en la millor poesia. Serrahima ens hi explica: “Poesia,/ copsar la lògica il·lògica/ del món/ i la vida/ nostra de cada dia.// Tal com ve, se'n va, torna/ a marxar/ i mai no sembla/ acabar/ del tot/ a decidir-se”. Vida i poesia com un tot, doncs, en moviment, indecís, interpel·lant-nos.” Del pròleg de Carles Duarte i Montserrat Publicació trilingüe: amb traducció al francès i a l'espanyol |
|
Vent dels dies XVIIè Premi Miquel Peris Segarra 2010 de poesia Premis de la Mar Ajuntament de Castelló de la Plana poesia
“Veu inconfussible és la d'en Xavier Serrahima. Del pròleg Renada-Laura Portet |
|
Les amigues Xè Premi Contarella Infantil 2oo9 Ajuntament de Ciutadella novel·la infantil
“Quan l'hivern és més viu que mai, el sol se n'ha anat a dormir i ens asseiem al voltant de la llar de foc,, sentim el cant de les veus del temps, Si les sabem escoltar,ens conten algunes històries dels nostres dies abans que el vent no se les endugui.” Il·lustrat pels Alumnes del Centre Municipal d'Art de Ciudatella |
|
L'ase d'or 2on (ex-aequo) Premi d'Adaptació Literària Biblioteca Teide 2010 Editorial Teide adaptació juvenil
” Qui dubta a hores d'ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? En teniu un a les mans en una adaptació juvenil que no us decebrà: L'ase d'or , d' Apuleu . Es tracta d'un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d'un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures.” Introducció preliminar: Margalida Capella |
|
El asno de oro 2º (ex-aequo) Premio d'Adaptación Literaria Biblioteca Teide 2010 Editorial Teide adaptació juvenil
“¿Quién duda en nuestros días de la vigencia de los cásicos y de la necesidad de leerlos en profundidad? En vuestras manos tenéis una adaptación juvenil que no os decepcionará: El asno de oro , de Apuleyo . Se trata de uno de los ejemplos más claros de novela romana. Narra la historia de un joven, Lucio, transformado en ase, y sus desventuras.” Introducción preliminar: Margalida Capella (Traducció de l'original català) |
|
