Etiqueta: diàleg
La immersió lingüística, més necessària que mai
Si —per algun despistat sense ànim colonialista— hi havia encara algun dubte de la ineludible necessitat del tan lloat i…
Actuació raonablement proporcionada
El titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel i Porres, dictà ahir una interlocutòria que estableix,…
Som el poble, no l’enemic
Com acostuma a succeir, segurament la caverna mediàtica espanyola s’afanyarà a defensar, amb la fermesa que els caracteritza, les paraules…
Sóc mandinga
Els catalans i catalanes tenim la pell tan fina i som tan exageradament susceptibles que a voltes ens oblidem d’ésser…
Reforma laboral 2012
Que una nova reforma laboral era imprescindible és una evidència tan palmària que a ningú amb dos dits de front…
Gala dels Premis Gaudí
El més sorprenent de la gala dels Premis Gaudí és que hagi provocat sorpresa. Què no era lògic, potser, esperar…
Per a Catalunya és el mateix Rubalcaba que Chacón
Avui se celebra el 38è Congrés del PSOE, on s’escollirà qui ha d’ésser el nou líder del (teòric) socialisme espanyol….
Millors col·legis de Catalunya
Amb aquest tan categòric títol —en espanyol, por supuesto— La Vanguardia publicava, encartat dins del seu diari, aquest dilluns un…
Conspiració feixista contra Baltasar Garzón
Els extrems acostumen a fregar-se. En una mostra de sostenibilitat que els honora, alguns representants de l’esquerra han decidit reciclar…
La síndrome d’Estocolm de CiU
Com és prou sabut, la síndrome d’Estocolm és un estat de pertorbació mental que pateix la víctima d’un segrest mitjançant el…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
