Etiqueta: diàleg
Si tu no hi votes a favor, ells no ens els tornen
Els dos principals eslògans del PSC a la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 2008 foren “La Catalunya optimista”…
Quan Obama trobà Ossama: Yes, we can!
Quan se li concedí a Obama el Premi Nobel de la Pau l’any 2009, el comitè que l’acordà destacà que…
Obama, el gran seductor
Malgrat alguns no fossin capaços d’entendre-ho ni de valorar-ho en el seu moment, allò que convertí, el 20 de gener…
Recobrarem algun dia el millor Nadal?
Davant de la decisió d’Artur Mas de votar favorablement en la consulta sobiranista del passat 20 d’abril la crítica més…
El nacionalisme espanyol no existeix
Tot i que alguns cabuts i ferrenys habitants del nord-est peninsular ens entestem malaltissament en negar-ho, és prou sabut que…
Tot el món té dret a la presumpció d’innocència
Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental…
La Vanguardia i el català
En un article anterior comentàrem la veritable aportació de La Vanguardia a la llengua catalana en els seus 130 anys…
La Vanguardia catalana
La decisió de publicar La Vanguardia també en català ha estat, sens dubte, una des les notícies culturals més importants…
Jordi Pujol i la independència
Un dels majors retrets que s’acostumava a fer a l’ex-president Pujol des del sobiranisme és el de la seva —suposada—…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
