Etiqueta: democràcia
La imatge d’Esquerra Republicana
Cal felicitar, amb tot el vigor i l’encoratjament que es mereix, l’actual direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb el magnífic…
Compte amb les criatures, que arriba la dreta…!
Si en algun punt hi ha un acord unànime en el paradoxalment autoanomenat Govern d’Entesa és, sens dubte, en atribuir…
Oblidem Guantànamo, President?
La dreta – aquesta dreta malèvola i sense escrúpols que segons l’amic Joan Saura és la responsable de tots els…
L’estratègia Montilla: Iniciativa
Després de les eleccions del 2006 José Montilla va comprovar que les possibilitats de vèncer a Convergència i Unió eren…
Actuació policial “no exitosa”
En la carta que el cada dia més imprescindible Joan Saura – recordem-ho, sense la seva entrevista amb De la…
Raons i tòpics, Josep Maria Terricabras
Raons i tòpics, Josep Maria Terricabras Com més avança aquest estrany experiment que seguim qualificant com a democràcia, menys versemblança…
El camí dels vots perduts
Fer-se una idea aproximada de la situació política en que ha quedat Euskadi després de les eleccions del passat diumenge…
Govern no nacionalista a Euskadi
Si fullegem, avui, la majoria dels diaris, comprovarem que el titular que obre les seves portades és, si fa no…
El govern amic del PSOE
Cada vegada – més sovint que no pas voldria – que sento aplicar el concepte de Govern amic al del…
Vaga a Catalunya
Avui hem tingut el privilegi de viure a Catalunya la primera vaga de jutges de l’encara jove – i cada…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
