Etiqueta: cultura
8a Edició Bellprat Vila del llibre: El poble dels llibres
Arribar a Bellprat significa entrar en un altre món —i en un altre temps, gairebé (i, sense gairebé, també)—, on…
Memòries, Narcís Oller
Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben…
Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda
Ridendo ridendo cogitem Benvolgut editor “i tanmateix amic”, aquest informe de lectura no seria, estrictament, necessari, atès que un artefacte…
Els consells del colom, Stephen Kelman
A tots els que, d’una manera o altra, ens dediquem al periodisme cultural o literari, una de les preguntes més…
L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig
L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig Feliços el que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el…
Un capellà gens clerical, un polític poc polític, Josep Poca Gaya
Quan hom es decideix a escriure unes memòries, senyal que ha viscut molt i que té interès en compartir les…
Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster
Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta, Joan Fuster Ens cal(i)en pensadors valencians És possible que tendim a pensar —o,…
Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia
Històries d’amor estavellades contra la vida quotidiana El de la narrativa és un dels gèneres més difícils i exigents per…
Locus, Antoni Gual
Ludicus lucidus De tard en tard algun mandarí cultural més convençut que convincent fa afirmacions categòriques del tipus «Després de…
La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent
En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria estat en absolut…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
