Etiqueta: critica
La part que ens toca, Frederic Manning
La part que ens toca, Frederic Manning Dins la trinxera La part que ens toca retrata amb una corprenedora cruesa…
Crims, Ferdinand von Schirach
Crims, Ferdinand von Schirach Inversemblant versemblança “La veritat és estranya; més estranya que la ficció”, escriu Lord Byron al cant…
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor
L’ambició de l’Aleix, Enric Valor El 5 de juny del 1925 Carles Riba llegí la conferència Una generació sense novel·la,…
L’Holocaust espanyol, Paul Preston
L’Holocaust espanyol, Paul Preston Quan tot sembla indicar que d’ací una setmana el Partido Popular obtindrà una majoria absoluta prou…
La part que ens toca, Frederic Manning
La part que ens toca, Frederic Manning En moments com l’actual, quan la pau truca a la porta, resulta increïble…
Records d’un carreró sense sortida, Banana Yoshimoto
Records d’un carreró sense sortida, Banana Yoshimoto Sembla obvi que el 2011 ha estat l’any del gran boom de la…
La promesa, Friedrich Dürrenmat
La promesa, Friedrich Durrenmatt En general existeix un cert prejudici sobre les obres fetes per encàrrec que tendeix a menysvalorar-les. Un…
Quan cau la nit, Michael Cunningham
Quan cau la nit, Michael Cunningham Haver assolit un gran èxit amb una obra literària no sempre comporta una benedicció,…
Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer
Converses amb Oriol Junqueras, Bernat Ferrer Sens dubte, ultra la crisi econòmica, un dels principals motius que han donat naixença…
La màscara del rei Artur, Pilar Rahola
La màscara del rei Artur, Pilar Rahola Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
