Etiqueta: critica
Foc pàl·lid, Vladimir Nabokov
El més probable és que tots aquells lectors corrents als quals el terme metaliteratura provoqui —amb no poca raó, atès…
La decadència de la mentida, Oscar Wilde
El mirall de l’art D’un temps ençà, Internet ha convertit Oscar Wilde en una font constant de les més diverses…
James Joyce, Cartes, Antologia, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2016
Cartes. Antologia, James Joyce Retrat (epistolar) de l’artista odisseic Per desgràcia, a aquestes alçades del segle XXI són encara molts els…
El món resplendent, Siri Hustvedt
Jo sóc la màscara En general, parlar de llibres escrits per dones i llibres escrits per homes és tan absurd…
El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal
M’hauràs, però no em venceràs Tot i que aquest no sigui probablement l’àgora més adient on fer-ho, es podria discutir…
El diable i l’home just, Jordi Coca
L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja…
El nen perdut, Thomas Wolfe
El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar…
El diable i l’home just, Jordi Coca
No aprenem res sense haver-ho viscut realment La representació del diable i altres éssers satànics en la literatura té una…
Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado
Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no…
El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda
El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
