Etiqueta: critica
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov, Navona Editorial, 2015
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov Fills de la (gran) Mare Rússia En l’oceà insondable (i fascinant) de la literatura russa…
El nedador del mar secret, William Kotzwinkle
El nedador del mar secret, William Kotzwinkle Colpidora delicadesa Per fortuna, el món de la literatura, que sovint depèn massa…
Crítiques literàries: l’ou o la gallina?
Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest…
Instrumental, James Rhodes
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines…
Petita crònica, Stefan Zweig
La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph…
Sota l’asfalt, Llort
Sota l’asfalt, Llort Llort ha explicat en més d’una ocasió que si va arribar a la novel·la negra va ésser…
El noi del bus, Aina Li
Un dels principis més coneguts del periodisme assenyala que és notícia allò que és excepcional —d’acord amb la frase atribuïda…
Les nits blanques, Fiódor Dostoievski
Provar de descobrir Fiódor Dostoievski al lector és tan inútil com absurd: qui no conegui les seves grans, grans obres…
La cripta dels caputxins, Joseph Roth
La cripta dels caputxins, Joseph Roth Si una de les raons de la literatura —si és que té o pot…
Les bones intencions, Amity Gaige
Les bones intencions, Amity Gaige És necessari un gran talent narratiu per aconseguir que un personatge que pels seus actes…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
