Etiqueta: critica
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són…
L’instint. Obra poètica 1962-1993, Josep-Ramon Bach
L’instint. Obra poètica 1962-1993, Josep-Ramon Bach La barca de la vida (i el temps) a Sabadell Tractar d’apamar, en l’espai…
La història dels set penjats, Leonid Andréiev
La història dels set penjats, Leonid Andréiev La vida en els detalls No cal dir que hi ha moltes maneres…
La dificultat de ser, Jean Cocteau
La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment,…
Cuadernos negros II (1938-1939), Martin Heidegger
Cuadernos negros II (1938-1939), Martin Heidegger Atreveix-te a alçar el vol En aquests temps on tan sols dissentir ja és…
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el…
L’escopeta de caça, Yasushi Inoue
L’escopeta de caça, Yasushi Inoue (No tan) simple autenticitat Que una novel·la —i la literatura em general— és (molt) més…
Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield
Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield Narrar amb (i en) tots els sentits Que a les taules de novetats…
Anys llum, James Salter
Anys llum, James Salter El risc de viure; el goig de llegir És probable, i fins i tot possible, que…
La condició lítia, Carles M. Sanuy
La condició lítia, Carles M. Sanuy Poesia ets tu De la mateixa manera que d’un imperi, del nom del qual…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
