Etiqueta: critica
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art…
L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme
L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme Només puc (i vull) ésser qui sóc De vegades, poques, per desgràcia —i més en…
Instant, Wisława Szymborska
Instant, Wisława Szymborska L’art (i el do) de la paraula senzilla En poesia, la distinció entre trobar clus i trobar…
El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis
El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis Ajuda’t i Déu t’ajudarà Que els autors i els artistes creen des del…
Boscana, Laia Llobera
Boscana, Laia Llobera Bastim el món, fem-lo (ben) nostre Segurament, una de les manera de distingir els poemaris dels simples…
Contra els absoluts, Joan-Carles Mèlich
Contra els absoluts, Joan-Carles Mèlich Deixeu que els lectors s’acostin a mi Amb la filosofia, pam amunt, pam avall, succeeix…
Joc brut, Manuel de Pedrolo
Joc brut, Manuel de Pedrolo Un tast per a l’eternitat Si deia, ahir, que feia la sensació que Manuel de…
L’inspector fa tard, Manuel de Pedrolo
L’inspector fa tard, Manuel de Pedrolo (Mal) viure a la penombra Em fa la impressió que, a diferència de la…
Doble o res, Manuel de Pedrolo
Doble o res, Manuel de Pedrolo Arqueologia pedroliana No em cansaré de repetir que l’Any Pedrolo és una magnífica oportunitat…
Microgrames, Alícia Casadesús i Antoni Clapés
Microgrames, Alícia Casadesús i Antoni Clapés Són els peus qui fan el camí Massa sovint, immersos en aquesta societat nostra…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
