Etiqueta: Ciu
Pascual i la publicitat del PSC
Des del mes de maig, l’empresa Leche Pascual – des de la seva creació tan amiga del nostre país, de…
La crosta nacionalista
Molt s’ha parlat – i, si tot continua igual, em temo que se seguirà parlant… – de les cèlebres declaracions…
L’estratègia Montilla: Iniciativa
Després de les eleccions del 2006 José Montilla va comprovar que les possibilitats de vèncer a Convergència i Unió eren…
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro Si hi ha hagut una persona que ha marcat i definit la segona meitat…
Nivell d’exigència
Hem d’agrair a l’arribada del nou any que, per fi, l’autoanomenat Govern d’Entesa s’hagi posat d’acord, encara que sigui amb…
El millor acord de finançament possible
Des de fa una bona pila d’anys – i més encara des que el Pare Noel va decidir beneir-nos amb…
Per la plena ocupació, Som-hi… Sony!
En el viatge que van fer Montilla, Carod i el mateix Huguet al Japó, en la seva reunió a la seu central de la companyia, “no es va parlar de cap qüestió laboral”…
Sentit de país
El passat dilluns José Montilla va oferir una conferència al saló rosa del Palau anomenada Enfortir Catalunya per a celebrar…
Virtuts de la llei d’educació
Des de fa una bona pila d’anys el principal cavall de batalla de la comunitat educativa al nostre país ha…
Defensa a ultrança
Sovint resulta més excusar-ho tot que no pas criticar. Si més no, passar-hi de puntetes, sense fer soroll ni deixar-se…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
