Etiqueta: anàlisi literària
Un abril prodigiós, Elizabeth von Arnim
Un abril prodigiós, Elizabeth von Arnim Sortim a la superfície L’any 1929 Virginia Woolf va publicar Una cambra pròpia, on…
Afollada, Laia Martinez i Lopez
Afollada, Laia Martinez i Lopez Infecundable desig Afollada, el títol del darrer llibre de poemes de Laia Martinez i Lopez,…
F de falcó, Helen Macdonald
F de falcó, Helen Macdonald Omplir la pèrdua Si bé és cert que existeixen receptes més o menys conegudes per…
Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard
Amb el cor a la mà…, i el punyal als llavis És fantàstic saber que hi ha petites editorials, algunes…
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov, Navona Editorial, 2015
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov Fills de la (gran) Mare Rússia En l’oceà insondable (i fascinant) de la literatura russa…
L’últim mono, Lluís Maria Todó
L’últim mono, Lluís Maria Todó Traduint l’existència Per més que alguns s’entestin en demostrar el contrari, omplint les taules de…
El diari de la Rywka, Rywka Lipszyc
El diari de la Rywka, Rywka Lipszyc L’infern humà Durant molt de temps, massa i tot, el gran referent literari…
El nedador del mar secret, William Kotzwinkle
El nedador del mar secret, William Kotzwinkle Colpidora delicadesa Per fortuna, el món de la literatura, que sovint depèn massa…
Crítiques literàries: l’ou o la gallina?
Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest…
Instrumental, James Rhodes
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
