Etiqueta: anàlisi literària
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016
L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet Només sé que no sé res El primer que cal dir quan hom es proposa…
Eren ells, Carles Rebassa
Ells sou vosaltres Una de les característiques curioses del món literari català és que fa la impressió d’estar distribuït en…
Cuadernos negros (1931-1938), Martin Heidegger
Contra la inqüestionabilitat En aquests temps on sembla que apostar per la mediocritat sigui el més convenient, on el pensament…
Incerta glòria, Joan Sales
Incerta glòria, Joan Sales Tempus fugit En llegir —o, el que encara és millor, rellegir— Incerta glòria¸ de Joan Sales,…
L’art de la ficció, James Salter
Amb el cor a la mà Que James Salter, un dels autors amb una obra narrativa més ferma i consolidada…
Daha!, Hakan Günday
L’infern no són els altres Un dels criteris, a banda de l’estricament literari, que et permet calibrar amb certesa la…
Il·lusions elementals, Ponç Puigdevall
Odissea (literària) indigent Hi ha qui creu, i qui no dubta en dir-ho en veu alta, que els escriptors no…
Quan arriba la penombra, Jaume Cabré
Divertimento en Do Major Les editorials, i més quan s’acosta Sant Jordi —el Gran Drac que manté segrestada la literatura—…
Voyage au bout de la nuit, Louis-Ferdinand Céline
Voyage au bout de la nuit, Louis-Ferdinand Céline (Pur) verí literari Hi ha llibres d’aquells anomenats de culte que s’acostumen…
Tres llums, Claire Keegan
Tres llums, Claire Keegan Menys és (molt) més En el món de la literatura —com en el de l’art (i,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
