Decàleg per triar l’escola dels vostres fills

Escola. Il·lustració Pere Puig

(Atès l’èxit que està tenint la recuperació que ha fet Núvol d’aquest article meu, el recupero també al meu bloc)

1. Escolliu per a les vostres criatures una escola tan lluny com sigui possible d’on viviu: no fos cas que s’habituessin a l’ambient que les envolta i a fer-se amb els amics i amigues de prop de casa, que seguiran veient la resta de la seva vida.

2. Trieu una escola sense immigrants ni alumnes discapacitats: no fos cas que els vostres fills i filles s’acostumessin a pensar que la diversitat és una oportunitat i no pas un problema.

Il·lustració de Pere Puig (extreta de Núvol.com)

3. Apunteu-los a un centre escolar tan reduït com sigui possible, amb una sola línia i pocs alumnes: no fos cas que s’habituessin a la societat real que els envolta.

4. Escolliu l’escola o l’equip directiu que s’hagi sabut vendre millor el dia de les portes obertes —si és que heu considerat adient perdre el vostre temps anant-hi, és clar— i no pas la que ofereixi un projecte pedagògic amb cara i ulls.

5. Descarteu qualsevol centre que fomenti —o, encara menys, exigeixi— la responsabilitat compartida entre l’escola i els pares i les mares: una vegada els heu deixats a la porta, que s’hi impliquin els mestres, que per això cobren tant i tenen unes vacances tan llargues!

6. Cerqueu escoles que incentivin la competitivitat i l’obtenció d’altes qualificacions: no fos cas que aprenguessin que el camí que es fa sovint és més important que la meta on s’arriba.

7. Eviteu com el foc qualsevol escola amb voluntat comunitària o socialitzadora: no fos cas que aprenguessin que hi ha d’altra gent —i menys, diferent— al món on els tocarà de viure.

8. Eviteu igualment centres escolars que emfatitzin les —normalment supèrflues— activitats complementàries de tipus artístic o cultural: no fos cas que creguessin que l’expressió artística o musical serveixen per a res als homes i dones de profit.

9. Defugiu les escoles amb clima humà acollidor, comprensiu o —déu nos Guard!— integrador: no fos cas que imaginessin una educació global i autònoma pugui ésser més important que no pas l’ordre, la disciplina i l’autoritat —a l’antiga usança!

10. I, per damunt de tot, procureu no mostrar mai cap mena d’empatia o de satisfacció amb els mestres dels vostres infants, per més que tinguin vocació, ganes d’ensenyar, estiguin motivats o involucrats en la formació humana i curricular dels vostres fills i filles: com els criticarem i els donarem totes les culpes, si d’entrada comencem a confiar en ells i en la seva feina?

En síntesi:

Esforçats i responsabilitzats pares i mares, si seguiu, al peu de la lletra, els principis d’aquest decàleg —amb major raó encara si el completeu i complementeu amb el d’educació general— podeu tenir l’absoluta garantia que als vostres fills i filles el futur els esperarà amb els braços oberts… i les mans (i les idees) ben buides!

dilluns, 11 de març del mmxiii

© Xavier Serrahima 2o13
www.racodelaparaula.cat

 Llicència de Creative Commons

Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Author: XavierSerrahima

4 thoughts on “Decàleg per triar l’escola dels vostres fills

  1. Moltes felicitats Xavier,
    aquest decàleg és impossible de millorar.
    Me’l guardo perquè es pot llegir cridant però impossible de dir-ho més clar.
    Una abraçada,
    Pep

  2. Home, el decàleg està molt bé excepte el punt de les escoles d’una sola línia. Et podria posar uns quants exemples d’escoles públiques amb 1 sola línia (o sense línies, com les rurals) que són de qualitat, integradores, participatives, que donen importància a les arts, etc etc etc. Quin trauma amb la linia única tens?
    També t’has deixat n parell de questions: que per molt que triis, el sorteig mana. I que l’empatia i satisfacció amb els mestres de vegades és difícil. La formació del professorat i la seva selecció es força millorable. Per això quan trobes mestres i escoles que malgrat tot cal treure’s el barret davant la seva tasca, és per plorar d’emoció. No dic que siguin minoria però no son tots els que caldrien. O sigui que reverències les justes…

  3. I de pas que tinguin camara de gas per eliminar els que siguin inferiors i tinguin problemes o discapacitats. I si et dius lopez com.. no els portis. Nomes amb noms ben catalans i pura raza i de pas que demanin la nomina a veure si cobren menys de 3000 al mes no sigui cas que vingui xusma com jo….

  4. A veure, jo també em dic López i sóc independentista. Fill de murcià i catalana, i de classe obrera. I, la veritat, ningú mai m’ha discriminat pel meu cognom ni per la procedència del meu pare. És més, una vegada, una paio, en saber com em deia em va negar la meva catalanitat, segons ell era impossible que jo fos català. Però, alerta, ell era andalús i catalanofòbic tot i viure aquí de feia quaranta anys. O, sigui, si alguna vegada m’han fet sentir xarnego, no ha estat per la banda catalana, precisament. Ara dir-se Boadella, Vidal Quadras, Milans del Bosch o dir-se López, o Fernández em sembla que no significa res. Hi ha molts Puig que parlen en castellà i menyspreen el català. I, en canvi, n’està ple de López que parlem el català al més bé que podem, perquè sentim com a pròpia aquesta llengua, sense menysprear el castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *