No cal dir que qui ha fet més per la convivència i per la cohesió social a Catalunya ha estat una magnífica entitat anomenada Convivencia Cívica Catalana, que no ha dubtat en donar emparament als tan assenyats pares que, en una mostra de grandesa moral i d’universalisme, de defensa de les llibertats individuals, han convertit els seus fills en hostatges de la seva aversió a la llengua del país que els ha acollit.
Com es pot admetre la idea vil —clarament hereva del totalitarisme feixista— d’imposar als pobres i desvalguts immigrants una llengua (més aviat dialecte) vernacla provinciana, minoritària i inútil, que comporta una intolerable càrrega sense compensar-los amb cap benefici? I més quan pretén la inadmissible abjecció de substituir la universal i insuperable “lengua común” espanyola!
És urgent que se li adjudiqui la Creu de Sant Jordi —o potser preferirien la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Catolica?— a aquesta nombrosíssima agrupació que tant ha fet per als inadaptats lingüístics de casa nostra. Altruista entitat que té la fortuna d’estar capitanejada per un president —o, més aviat profeta clarivident de les desprotegides llengües majoritàries— tan excels que combat les falsedats malèfiques dels heretges antiespanyols i antiuniversals en un eminent i irrebatible document.
Convé que prenguem nota del seu llistat de veritats incontrovertibles: el català no necessita cap protecció especial, car “no figura entre les llengües amenaçades per l’Atles lingüístic de la UNESCO” (quan hi aparegui, ja ens en preocuparem: podem, per exemple, crear una reserva dels darrers catalanoparlants al Parc del Fòrum; o, millor encara, dissecar-los i enviar-los al Museu de Banyoles); “el català i el castellà conviuen des de fa aproximadament mil anys” (Mil anys, només? Que no parlaven espanyol, els Neandertals que venien a estiuejar a Platja d’Aro?); “els nens a Catalunya no tenen perquè pagar amb una deficient formació els deliris dels polítics” (certament, és preferible que siguin els fills els que paguin pels deliris i paranoies imperialistes dels seus pares inadaptats…).
Això sí, ningú podrà negar a la magistral i tan pedagògica Convivencia Cívica Catalana la seva infrangible coherència ideològica, d’oblidar-se de practicar allò que prediquen: la pàgina web d’aquests incommovibles i granítics defensors del bilingüisme no conté ni una sola paraula en català! O sigui, practiquen el bilingüisme colonial, altrament anomenat bilingüisme a l’espanyola habitual: imposem el bilingüisme als catalans a fi que nosaltres puguem seguir essent monolingües espanyols!
PS: Pàgina web que és preferible que no visiteu: ja ho fet jo, avui, així que ja ha superat amb escreix la seva mitjana diària…, no fos cas que es bloquegés el seu servidor, amb una segona visita!
dijous, 15 de setembre del mmxi
© Xavier Serrahima 2011
Publicat a Tribuna.Cat, el 15 de setembre del 2011
|
Comparteix
|
