Avancem amb força i determinació vers un acord de finançament absolutament fantàstic. La resolució d’aquest assumpte que semblava que havia de quedar pendent per sempre, no podria anar més bé. Finalment, després d’haver patit uns insignificants ajornaments, Catalunya obtindrà el millor dels finançaments possibles. No tan sols es complirà, amb escreix, la lletra i l’esperit del que establia l’Estatut sinó que les xifres assolides faran empal·lidir de vergonya tant aquells que gosaven criticar aquest nou sistema com els que dubtaven de l’eficàcia del govern per a dur-lo a bon port.
No cal dubtar-ne ni un sol instant: com ha demostrat al llarg dels darrers anys, les promeses de Rodríguez Zapatero, l’amic dels catalans, són llei. Mentre la majoria de polítics fan servir les promeses sense miraments, i més en campanya electoral, sense concedir valor a la paraula donada, per a incomplir-les impunement després, el president espanyol és la integritat personificada: els seus compromisos són or. Ho va demostrar a bastament, en aprovar l’Estatut que havia “sortit del parlament català”, sense retocar ni una sola coma. En el cas del finançament, les seves paraules són un xec en blanc…
La seva voluntat i el seu tarannà íntegre l’obliguen a complir amb exactitud i puntualitat tots i cadascun dels pactes que ha anat contraient tant en període electoral com amb les diverses forces polítiques, com molt bé poden testimoniar Artur Mas, Joan Saura i el mateix José Montilla…
En qualsevol cas, fins i tot en la més que improbable possibilitat de que no complís amb l’estricta lleialtat que el caracteritza el text de l’Estatut pel que fa al finançament, sempre tenim el PSC amatent a exigir allò que faci falta. Sempre a punt per a recordar-li, com en el cas dels pressupostos d’aquest any, a qui es deuen els seus 25 diputats al congrés espanyol!
Montilla, Castells i la resta dels membres del partit defensaran, amb la coherència i contundència que els caracteritza, fins l’extenuació la satisfacció de les necessitats econòmiques del país. Faran de nou palès que s’estimen Rodríguez Zapatero, però que encara més s’estimen Catalunya i la seva gent. Com ho han fet fins ara, sense sotmetre’s en cap cas a les ordres o directius del govern amic de Madrid… Amb l’inflexible Iceta al capdavant, sempre disposat a retreure els incompliments de qualsevol… que formi part de CiU!
I per si no n’hi hagués prou, sempre podrem confiar en la fermesa i l’exigència dels seus socis de govern d’ICV, que amb tanta força han condicionat l’actuació dels socialistes catalans tant a casa nostra com a Madrid. Què hauria estat del país, sense la seva política inequívocament progressista i de caire ecològic? Sense la reunió de Joan Saura amb la vicepresidenta de la Vega, com s’hauria obtingut el finançament en la data prevista…!
Fins i tot en el pitjor dels casos, en la més impensable de les situacions, en el cas de que el PSC es mostrés, per primera vegada, submís als dictats del PSOE i que els ecosocialistes deixessin de banda la seva força per a pressionar-los, sempre podrem confiar en ERC. No es deixaran convèncer ni blegar per ningú, si no s’assoleix el finançament que cal. Posaran, una vegada més, els interessos del país per davant dels seus propis, condicionant el manteniment del Govern a l’obtenció del finançament que contempla l’Estatut, tant pel que fa a nivell competencial com a la xifra mínima acceptable… El primer és el primer!
Els catalans i catalanes podem respirar alleujats, podem seguir confiant en la ferma exigència del Govern d’Estesa per a l’obtenció del finançament que ens cal! En cap cas renunciaran a allò que el país necessita per tal de no perjudicar el PSOE… En cap cas, com asseguren alguns pessimistes, les xifres que presentarà el seu soci Pedro Sobles seran insuficients. Seran tan generoses com sempre!
Només algú amb molta mala fe pot pronosticar que amb el finançament acabarà succeint com amb el pa: quan en demanes un de quart, si hi ha sort, te’n donen un que pesa cent vuitanta grams! De cap manera, els socialistes espanyols faran com els forns d’abans: ens donaran la torna… i es quedaran el pa!
dilluns , 12 de gener del 2008
[download#187#image]
Publicat a Tribuna.cat, el 12 de gener
