Indignats

Els partits polítics convencionals potser farien bé de psicoanalitzar-se, abans de tractar de convèncer-nos que ells també se senten representats per les acampades de protesta que s’han produït —i reproduït— els darrers dies a diverses ciutats de Catalunya. Amb major raó, encara, quan són les formacions que es defineixen com a progressistes les que intenten treure’n un rèdit electoral en assegurar que tan sols votant-los a ells les seves reivindicacions de “democràcia real ja” seran escoltades i tingudes en compte.

Si deixem de banda el fet que resulta increïble que algú encara pugui considerar que el PSOE (o la seva secció local, el PSc) faci política d’esquerres —a no ésser que creguem que concedir ajudes milionàries a les entitats bancàries, rebaixar el sou als funcionaris, congelar les pensions, anul·lar l’impost sobre el patrimoni, rebaixar les quotes més altes de l’IRPF o augmentar l’IVA són mostres de decisions econòmiques progressistes…— el primer que caldria fer és analitzar quines han estat, els darrers temps, les seves propostes per aprofundir en la participació democràtica…

Ens referim, per descomptat, a la participació democràtica real —sinònima de directa— que reclamen els indignats. Des d’aquest punt de vista, la qüestió no ofereix cap gènere de dubtes: cap de les formacions polítiques oficials del nostre país que argüeixen el seu teòric esquerranisme com a bandera electoral —l’esmentat PSc, ERC, IC— no han presentat al Parlament ni una sola iniciativa destinada a assolir una democràcia participativa de veritat!

I no pas perquè no sàpiguen en què haurien de consistir, no! Precisament per tot el contrari: perquè ho saben prou bé i no els interessa gens! Per si han oblidat que esquerra és progrés els recordarem quines són les modificacions imprescindibles que caldria introduir per a aconseguir una participació democràtica més participativa en el procés electoral…

En primer lloc, eliminar d’arrel les quotes de pantalla obligatòries que les ràdios i televisions públiques han de destinar als seus informatius als partits que ja tenen representació electoral. Com s’ha de produir la renovació política si el que és nou no existeix, a nivell informatiu?

En segon, reduir tant com sigui possible el tant per cent de vots necessaris per a entrar en el repartiment d’escons o regidors. A les eleccions municipals aquest mínim és especialment restrictiu, ja que arriba al 5 %, la qual cosa suposa establir un mur de blindatge quasi infranquejable per a la les formacions petites, que prou pena hauran tingut per fer-se sentir, donada la restricció anterior.

En tercer, canviar el mètode d’Hondt per algun altre de més justament proporcional, a l’hora de distribuir els escons, ja que va escollir la legislació electoral espanyola tendeix a afavorir els partits més votats i a perjudicar —de nou— als que ho són menys.

En quart, substituir l’hermètic i gens transparent sistema de llistes tancades pel d’obertes, de manera que sigui la població la que decideixi, amb el seu vot, quin és el seu ordre de preferència en les llistes electorals. Només d’aquesta manera l’elector podria tenir un control més o menys directe sobre aquell que ha votat: si creu que no ho ha fet bé, el relegarà a les darreres posicions; i a la inversa. Sistema que, al mateix temps, evitaria o almenys dificultaria la tan poc democràtica obediència de vot.

El dia que algun partit d’esquerres presenti una iniciativa legal per introduir aquestes modificacions potser els indignats podran començar a creure que les seves reivindicacions són escoltades… Mentre això no es produeixi, res més lògic que els autoanomenats progressistes declarin que els entenen, però que no s’atreveixin a demostrar-ho anant-los a visitar… per temor que els acampats els rebin amb uns més que explícits xiulets.

divendres, 20 d’abril del mmxi

© Xavier Serrahima 2o11

Safe Creative #1103068643444

Comparteix
 
 

Author: XavierSerrahima

4 thoughts on “Indignats

  1. 1) Estic d’acord amb la major part de les afirmacions que aquests dies s’han anat apuntant des de les acampades referides als partits partits polítics (alguns molt més que d’altres) sindicats (tb. alguns més que d’altres).
    2) Tenim problèmes greus no resolts encara i que son drets fonamentals: treball habitatge sanitat educació i cultura ….. si realment volem crèixer com a persones aquests tèmes són prioritaris, els hem d’encarar en primer terme i per això requerim d’una política.
    3) Que maco ha quedat això del vot “EN BLANC” del vot”NUL” que maco poder dir que : a mí cap polít em representa…….. Ara ens haurem de mengar amb patates durant 4 anys mínim una morterada de polítics “previsiblement implicats en xarxes inmobiliaries i que están en llistes judicials pendents de judicis” molts d’ells presuntament implicats en affaires poc clars i que tenen en les seves mans els nostres destíns.
    4) L’única solució a la situació tant greu creada desprès d’aquestes eleccions es que aquest moviment de “Democracia Justa” s’ha de convertir ya en alternativa política per fer front a aquesta puixada de la dreta espectacular que el mateix moviment ha propiciat des de la no participació en els comicis i/o des de la postura del “vot nul”. Si realment creiem en el que diem i estem d’acord que volerm anar cap a unaq societat més justa més oberta més participativa més representativa més transparent…….. ara no podem fer marxa enrera, ens hem de constituir en “ALTERNATIVA POLÍTICA” i representar a tot aquest teixit social que ha cregut en nosaltres i que de moment l’única resposta que ha rebut com a contrapartida es que a la dreta rància d’aquest país li ha anat com anell al dit aquest moviment reivindicatiu.
    5) Ara si que hem de pendre decisions, s’ha acabat el temps d’especular teoritzar d’altres mentre la societat ens la están canviant i nosaltres ens ho mirem des de fora. Actuem ja.

  2. No estic d’acord amb què els politics que no estan en el govern tinguin dret a la pensió vitalícia.
    Considero que una vegada que surten del govern, en tot cas que cobrim els dos anys del atur (sàpiguen que tenen altre lloc de treball) como els demes treballadors el sou màxim de 1.000,00 €, per llei.

  3. Ho sento molt si heu votat a l´esquerra i us han defraudat,
    ara heu de deixar governar la dreta,allà on heu triomfat els de la
    vostra condició passa lo de thiananmen.No sou demòcrates
    sou l´extrema esquerra,hauríeu de fer la mili,dutxar-vos i
    aprendre a cosir.

  4. Entre totes les coses que ens oculta la informació oficial (els mitjans de comunicació en general), i que anem descobrint o retrobant en la nostra memòria durant aquests dies d’enfrontament al sistema establert, hem de parlar de que la nostra constitució va ser redactada amb la censura de l’exèrcit i les altres forces del poder. Que s’ha de revisar aquesta constitució, i que s’han d’obrir portes perquè marxi per sempre aquest tuf de franquisme que encara és present en la nostra societat. Entre altres moltes coses, jo no vull que hi hagi successió monàrquica. Ens van col.locar a un rei en un moment de debilitat social, però ara que hem madurat no és lògic que acceptem que ens col·loquin a un príncep “per la gràcia de Déu” i seguir vivint del conte. Ja que hem obert les nostres consciències, aprofundim en el que portem suportant i agafem-nos a noves esperances, jo les havia perdut totes.
    Sóc autònom, tinc 60 anys i estic aturat

Respon a Helena Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *