Als que vam anar a l’escola quan encara no s’hi havia de fer retallades —entre d’altres raons, perquè el dictador preferia retallar persones i no pas diners— ens van ensenyar a ésser educats i a donar les gràcies cada vegada que algú ens ajudava. És per això que avui, que manquen un parell de dies per a les eleccions que ens duran nord enllà, ens cal donar les gràcies a Espanya. Mercès per haver-nos mostrat el camí —el nostre únic camí possible.
La llista dels que hi han contribuït seria infinita, així que —tot i que la fem extensiva a molts d’altres— ens limitarem a esmentar-ne alguns dels més recents. Mercès, Cristóbal Montoro, per afirmar que els que han de donar explicacions són “els que tenen comptes no declarats a Suïssa” i evidenciar com enteneu la justícia, a Espanya. Mercès a l’infal·lible diari El Mundo per haver seguit la seva tònica habitual, traient-se de la màniga un il·localitzable esborrany acusatori contra Artur Mas!
Mercès, com no, a la Junta Electoral que ordenà la retirada del vídeo del Govern que incentivava a votar! Un nou encert: l’incessant augment de l’abstenció és el millor indicador de la democràcia espanyola —demano perdó per l’oxímoron). I, també, per no haver comminat a El Mundo a retirar immediatament la seva calumniosa campanya: el vídeo era perillós; en canvi, les portades sense fonament…
Mercès a la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, per dur a la fiscalia els ajuntaments catalans que no tan sols no pengen la bandera espanyola —seran desafectos!— sinó que contracten trens per anar a manifestacions! Que la Generalitat gasti diners per qüestions identitàries en temps de crisi és una vergonya, però que l’estat espanyol et pagui el teu sou per defensar la rojigualda és absolutament raonable, oi?
Com dèiem, la llista no l’acabaríem mai —mercès al Tribunal Constitucional per condemnar a mort la immersió lingüística i espedaçar l’Estatut, mercès a Alfonso Guerra per haver-hi passat el ribot, mercès a Mariano Rajoy per dir tan taxativament “no” al Pacte Fiscal, mercès a Marcelino Iglesias i a José Bono per comparar el nacionalisme català amb el nazisme, mercès al President extremeny per reclamar-nos que li retornem els seus compatriotes, mercès als intel·lectuals que han permès el nostre escarni continuat i que només s’han queixat quan pretenem decidir…—, però resulta innecessari allargar-nos. N’hi ha prou amb dir ben alt i fort: mercès, Espanya, per haver convertit la majoria de la població catalana en independentista.
Mercès de tot cor, Espanya, perquè, sense vosaltres, no ens n’hauríem sortit!
dijous, 22 de novembre del mmxii
© Xavier Serrahima 2o12
www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
