* La veritat és la felicitat, la infelicitat, o la mitjana de totes dues.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 164)
* Per cada gran poeta hi ha un núvol de poetes menors, com mosquits brunzint al costat d’un lleó.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 174)
* Els artistes […] tenen una flama interior, una flama que es consumeix però que, paradoxalment, renova tot el que toca.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 183)
* Els artistes no poden estar mai del tot presents al món: han de tenir sempre un ull mirant dins seu.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 183)
* És això el que és la prosa, secretament: la segona opció, el recurs dels esperits creatius que no funcionen?
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 209)
* A la vida real […] no hi ha ni tan sols exàmens als quals recórrer.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 214)
* De la mateixa manera que un gripau verinós no s’enverina ell mateix, no triguem a endurir la pell contra la sinceritat pròpia.
(© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 304)
