* Crec que no hi ha cap home, ni tan sol un de tan perfecte com jo, que pugui sobreviure a aquest grau de tensió de la seva dona.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 13)
* Als setze anys […] vivia en un estat de voler permanent.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 104)
* Tens setze anys, tot està prohibit. El món espera que desobeeixis.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 114)
* Era un intel·lectual, un home d’idees i no pas un home pràctic.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 150)
* Després de l’Holocaust hi havia dues menes de persona. Hi havia les que sentien la responsabilitat de garantir el futur del poble jueu, i després hi havia les altres […] que havien quedat convençudes que el món era un lloc d’una malignitat irrefutable.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 153)
* Viure una vida llarga és a la vegada una benedicció i una maledicció.
(© David Bezmozgis, Nataixa i altres històries, LaBreu Edicions, 2012, pàg. 156)
