* És un país, aquest nostre, que no tolera els precursors. Pobre del qui s’avança al seu temps.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 26)
* Els pobres no han manat mai, ni durant els dies desfermats; ni és fàcil de creure que manaran un dia o altre, perquè si manen voldrà dir que hauran deixat de ser-ho. Són faves comptades.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 30)
* La vellesa és trista però tothom hi vol arribar.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 34)
* Tots els amics de jovenesa que he retrobat són, si fa no fa, com ja eren als vint anys. En aquesta edat ja som com editats. Després, l’únic que fem són reedicions.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 132)
* A l’edat de vint anys un ja és el que serà sempre.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 178)
* Em pregunto perquè la vida no podia acabar [com un somriure que s’esborra a poc a poc […], sense angúnia.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 224)
* Els homes —i les dones— només renuncien a les il·lusions que no necessiten.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 230)
* Als homes, com a la natura, se’ls ha de perdonar moltes coses.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 242)
* Els vells, per molt que hagin de conrear la ironia, són sentimentals.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 291)
* Les antipaties gratuïtes […] mai no miren, o no apunten, cap a baix, sinó cap a dalt.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 324)
* Sembla que l’única cosa certa en la nostra vida és la incertesa. Vivim —i morim— aleatòriament.
(© Artur Bladé i Desumvila, Cicle dels dietaris I, Cossetània Edicions 2010, pàg. 359)
