Autor: XavierSerrahima
Democràcia socialista
Benvolguts i benvolgudes militants el PSc, us adjuntem amb la present el reglament del nostre partit per a la consolidació…
Democràcia participativa
Després de cada període electoral, apareixen veus demanant-se el motiu pel qual els nivells de l’abstenció van creixent votació rere…
L'hecatombe…
Alguns creuen que només els militars tenen raons més que suficient per a saltar d’alegria, avui. Només ells… Però s’enganyen……
Visca la república!
El PSc ja té, de nou, ministres al govern espanyol. Així que els catalans hem de saltar d’alegria. Hem de…
Guillem Agulló
Mai no ens cansarem prou de blasmar la – mal anomenada – Llei Antiterrorista. Una llei que permet tot tipus…
En traurem mai l'aigua clara?
Amb el tema de la sequera i de la seva eventual solució, sembla que no hi hagi manera de treure’n…
Els no-nacionalistes
Un bon dia, un grapat de gent que no deien no sentir-se a gust al nostre país per culpa de…
Qui són els reis, Baltasar?
No cal insistir gaire en la importància que té l’educació dels nostres fills. És el gran repte que assumim els…
El nou catalanisme polític
Sovint hem sentit, en els darrers temps, que els socialistes catalans, es definien com l’encarnació del nou catalanisme. El PSC,…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
