Autor: XavierSerrahima
Mònica Terribas: premi o càstig?
Vagi per endavant la meva admiració i suport incondicional per la Mònica Terribas. Des de fa un temps, la considero…
Fira Modernista
Aquest cap de setmana els egarencs estem de festa, celebrem – amb permís de la pluja – la Fira Modernista….
Pau al cim del món
Avui m’he emocionat. M’he emocionat de veres en veure, per televisió, l’arribada de la torxa olímpica al cim de l’Everest!…
Consells de seguretat
En un punt d’informació agafo un tríptic editat pel Departament d’Interior de la Generalitat. Per aquest departament que, amb tant…
La nova religió
Cada primer diumenge de maig és el dia – no sé pas si Internacional – de la Mare. Un invent…
Premsa i llibertat
Avui és el Dia Internacional del Periodista – o algun altre títol grandiloqüent d’aquests (que acostumen a adornar el més…
Crim i càstig ?
La justícia i el codi penal parteixen de dues idees força, de dos principis bàsics, el incompliment dels quals els…
Sempre tindrem Europa…
Els catalans, quan no ens sentim compresos pels espanyols, ens consolem mirant cap a Europa. Sabem, per experiència de quasi…
Coherència política
Com que no és bo ni just – ni tampoc necessari – mostrar-se sempre negatius, ni exercitar la crítica per…
Jocs olímpics i drets humans
Per més que m’hi escarrasso, no sóc capaç de comprendre com hi ha estats que gosen presentar la seva candidatura…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
