Autor: XavierSerrahima
Obama: l’acompliment del somni americà
Si el món no dóna un bon daltabaix – la qual cosa tampoc no es pot descartar del tot, en…
Defensa a ultrança
Sovint resulta més excusar-ho tot que no pas criticar. Si més no, passar-hi de puntetes, sense fer soroll ni deixar-se…
Corporativisme ideològic
Des que el sempre objectiu ABC va iniciar la polèmica sobre els extres del cotxe oficial del president del Parlament,…
En defensa del president del Parlament…
Amic Benach, la teva declaració d’ahir reconeixent que va ésser un error incorporar al teu vehicle oficial accessoris per valor…
Terrassa quan plou
Als matins, quan plou, Terrassa enamora… La màgia de la tardor tot ho embelleix i transforma. El cel, més net…
El regne d’Espanya entre els més grans
El ja mític – i sempre enyorat pel PP – amic Aznar ja va procurar situar l’estat espanyol a primera…
Unitat pel finançament
En uns moments com els actuals, en que la crisi – i no tan sols econòmica – ho senyoreja tot,…
Intel·ligència econòmica
Sembla que, per fi, el govern de Rodríguez Zapatero ha estat capaç de descobrir allò que fins els quatre indígenes…
Montserrat Abelló a Terrassa
Ahir per la tarda Terrassa va tenir l’honor de comptar amb la presència de la poetessa Montserrat Abelló. L’Associació de…
Embriacs al volant
Una de les notícies que més han sobtat d’aquests darrers dies ha estat la d’un conductor d’autobús de Lleida que…
![Émile Zola: l'obra d'art i la (transformació de) la realitat.
#EmileZola #ObraDArt #Literatura
Carta a Antony Valabrègue, París, 6 juliol 1864
Qualsevol obra d'art és com una finestra oberta sobre la creació; hi ha, inserida en l'obertura de la finestra, una mena de Pantalla transparent, a través de la que veiem els objectes més o menys de-formats […]. Aquests canvis provenen de la natura de la Pantalla. Ja no tenim la creació exacta i real, sinó la creació modificada pel mitjà per on passa la seva imatge.
En una obra, veiem la creació a través d’un home, a través d’un temperament, d’una personalitat.
La realitat exacta, doncs, es impossible en una obra. […] Hi ha deformació del que existeix. Hi ha mentida. […] si la finestra fos lliu-re, els objectes situats més enllà apareixerien en la seva realitat. Però la finestra no és lliure i no podria ser-ho. Les imatges han de travessar un mitjà, i aquest mitjà ha de modificar-les forçosament, per més pur i més transparent que sigui. D’altra banda, la paraula Art no s’oposa a la paraula Natura?
Així, qualsevol out infantament d'una obra consisteix en això: L’artista entra en contacte directe amb la creació, la veu a la seva manera, es deixa penetrar per ella, i ens en reenvia els raig llumino-sos, després d’haver-los, com el prisma, refractats i acolorits segons la seva natura.
Les lettres et les arts, Émile Zola, Eugène Fasquelle, 1908, p. 13](https://xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)
